Ilusión cromática. Un color, ¿posee la misma intensidad a medida que pasan las estaciones, los días, las horas? Y sin embargo, no le negamos nunca el nombre. Qué dirán los colores de nuestra fijación con algo tan variable, y voluble, como los colores.
(En la fotografía una isla verde asoma entre las tonalidades variadas de azul. El pico nevado va a su aire)
Fackel, És curiós que aquesta muntanya sigui blava per efecte de la llum, però "si non e vero e ben trobato"! Encara que hi trobem un tros de verd i un pic nevat, "un artista no té cap necessitat de ser perfecte, inqüestionable", he llegit alguna vegada.
Carme, Tots els matisos haguts i per haver! Aquest haiku sembla molt innocent, però condensa moltíssimes coses. Per començar fa referència a La muntanya blava de Kandinsky, a la sinestèsia que és dir que una muntanya pugui ser de color blau. Perquè una muntanya és un element inabastable com el mar, com el cel, i per tant agafa aquest sentit, el referent, i canvia de significant pel color blau. Em considero tres cops blava, perquè tinc talent per la poesia, per la interpretació i per al disseny. I perquè sóc això, molt blava en l'amor, la vida i l'art. M'interpreto jo mateixa perquè si no ningú més no ho farà!
Ja intuïa que el subjecte i el verb el·líptics en el poema feien referència a la veu poètica (és a dir, a tu). M'agrada com ho has explicat, però sobretot m'agrada com ho expresses. Certament, en tan poques paraules difícilment hi podrien cabre més continguts i més connotacions: la bona poesia ja ho té, això. Un haiku magnífic.
Ilusión cromática. Un color, ¿posee la misma intensidad a medida que pasan las estaciones, los días, las horas? Y sin embargo, no le negamos nunca el nombre. Qué dirán los colores de nuestra fijación con algo tan variable, y voluble, como los colores.
ResponElimina(En la fotografía una isla verde asoma entre las tonalidades variadas de azul. El pico nevado va a su aire)
Fackel,
EliminaÉs curiós que aquesta muntanya sigui blava per efecte de la llum, però "si non e vero e ben trobato"! Encara que hi trobem un tros de verd i un pic nevat, "un artista no té cap necessitat de ser perfecte, inqüestionable", he llegit alguna vegada.
La divisa de tots els blaus.
ResponEliminaExacte, Xavier, m'hi he inspirat, en la Maria Mercè Marçal.
EliminaTots els colors del blau...
ResponEliminaCarme,
EliminaTots els matisos haguts i per haver!
Aquest haiku sembla molt innocent, però condensa moltíssimes coses. Per començar fa referència a La muntanya blava de Kandinsky, a la sinestèsia que és dir que una muntanya pugui ser de color blau. Perquè una muntanya és un element inabastable com el mar, com el cel, i per tant agafa aquest sentit, el referent, i canvia de significant pel color blau.
Em considero tres cops blava, perquè tinc talent per la poesia, per la interpretació i per al disseny. I perquè sóc això, molt blava en l'amor, la vida i l'art. M'interpreto jo mateixa perquè si no ningú més no ho farà!
I tot i ser tot blau, com distingim les tonalitats.
ResponEliminaMolt maca la foto.
Aferradetes, Helena.
sa lluna,
Eliminamolt maca la foto, i bon haiku, mal m'està el dir-ho!:)
Tres pinzellades
ResponEliminaAmb què pinten l’ànima
La llum i l’aire
kefas
Kefas,
Eliminael teu haiku sí que pinta en tres pinzellades!
Precioso haiku, Helena:
ResponEliminaUna abraçada
Ana
Moltes gràcies, una abraçada, Ana!
EliminaJa intuïa que el subjecte i el verb el·líptics en el poema feien referència a la veu poètica (és a dir, a tu). M'agrada com ho has explicat, però sobretot m'agrada com ho expresses. Certament, en tan poques paraules difícilment hi podrien cabre més continguts i més connotacions: la bona poesia ja ho té, això. Un haiku magnífic.
ResponEliminaRamon,
EliminaPer què dir més si amb això ja ho dic tot?
Preciós haiku.
ResponEliminaÉs blau el cel
i en la mar es refracta,
l'illa és tan verda.
Rafael,
EliminaColors freds que fan tanta poesia...