"Per què fer un poema d'amor si mentrestant pots estar cardant?"
Bill Phillips, professor de poesia anglesa a la UB
Artist øjeRum
dins Pinterest
Per la diferència entre tenir i ser.
Perquè abans “fer l’amor”
no tenia el sentit d’ara,
i mai l'hauria d'haver perdut.
Perquè “platònic” és un adjectiu
que no passa de moda.
Perquè estimar no és estar
enganxat a l’altre,
ni situar-se una virtut.
Perquè una metàfora
sempre és millor
que la realitat del cos.
Perquè alguna cosa sempre es perd...
Et llegeixo, penso i sento que tens molta raó. I immediatament em sembla com la primera part de la història. Una primera part, que molta gent es pensa que és el tot o que ja és el final... i no, només és la primera part, on sempre es perd alguna cosa... fins que... en alguns casos, es torn a trobar més del que s'ha perdut.
ResponEliminaCrec que intentaré començar un poema amb el teu vers final... a veure si me'n surto d'escriure la segona part de la història.
Carme,
EliminaEspero el teu poema!
Jo crec en el que deia Mercè Rodoreda, que l'amor és un fruit que quan el culls de l'arbre de seguida es podreix...
Jo crec que passa molt sovint, però no necessàriament sempre.
EliminaA vegades es cull massa aviat, a vegades es confon l'amor amb cardar com fa pensar la citació del Bill Phillips. A vegades tenim expectatives poc realitstes, a vegades no és la persona adequada. Hi ha tantes variables, que sí, que fan que l'amor es podreixi molt sovint. Però no sempre.
Ens ho podem creure o no, no importa, la qüestió és viure-ho, viure-ho és un altre nivell.
A vegades fer un poema d'amor també és fer l'amor i fer l'amor també és un poema d'amor.
EliminaJosep Palau i Fabre deia: T'escric amb llapis vermell, mots de foc; parlo del bes i ja és besar-te un poc.
M'agrada molt aquesta cita de Josep Palau i Fabre, Carme! El meu pare em va dur un llibre de Pessoa quan va estar a Portugal, que es titula Amar é pensar (estimar és pensar). I Casasses diu en el seu darrer poemari, Assagets: "Lo romàntic no són/ ni les penes del viure/ propi ni el desempar/ ni els amors, lo romàntic, / lo que rebenta el cor,/ és això, inventar formes”. D'aquí no em moc, conec qui no hi és gens d'acord, cadascú per on l'enfila!
EliminaEstic d'acord amb el teu poema, en totes les relacions sempre s'hi perd alguna cosa o almenys es transforma.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Sa lluna,
Eliminaes perd segur alguna cosa si hi ha relacions físiques. Bellesa robada, es titulava una pel·lícula amb la Liv Tyler que parlava de la pèrdua de virginitat.
Algú podria pensar que aquest Bill Phillips anava de sobrat. Un altre potser va demanar de sortir de l'aula per a posar-hi remei.
ResponEliminaPer què preguntar "per què"?
Xavier,
EliminaCal preguntar per què, perquè no tothom pensa igual.
Cada dia em pregunto algun "per què".
EliminaBones respostes teves a un "per què" arrogant i provocatiu.
ResponEliminaRamon,
EliminaAquest professor m'agradava molt, però no en això!
Me gustan tus reflexiones. Has construido un poema con una especie de aforismos y te ha quedado muy bien. Me gusta mucho lo que dices de las metáforas.
ResponEliminaEnhorabuena
Un beso enorme, Helena
Ana,
EliminaCelebro que t'agradi!
Un petó.
El desig perd protagonisme en el moment que ja es posseeix, potser... per això els amors platònics son incombustibles.
ResponEliminaUna abraçada !.
Artur,
EliminaM’embadaleix això que dius!
En el món sempre hi ha alguna cosa que es perd. Amar i ser amat és tenir-ho tot. Un poema molt per a pensar en l'amor. Tot és una metàfora preciosa.
ResponEliminaSalutacions, Helena.
Rafael,
Eliminal'amor és la metàfora més preciosa! Perquè estimar és escriure per a mi.