Niporepte 326 Efebus dins Relats en català
Darrere l'aigua,
però davant dels núvols
tot nu et dreces.
Mostres el món alhora
que mires d'amagar-lo.
Helena Bonals
Com una boca
oberta la mar deixa
que la penetri
la pell càlida i nua
d'un fill seu sense escates
Kefas
A medio camino, ¿será la punta del iceberg?
ResponEliminaMolt ben trobat, Fackel. La forma del poema és com la punta de l'iceberg també.
EliminaSi mirem la fotografia a l'inrevés segurament el veurem amb els braços enlaire.
ResponEliminaMolt més optimista de braços enlaire, Xavier.
EliminaVol cabusssar-se perquè va nu i et sent un tant avergonyit, perquè no vol que el miren així. Ho he encertat o no?
ResponEliminaUna forta abraçada.
Rafael
Que bo, Rafael, sí que ho has encertat! M'agrada sempre aquest pudor.
EliminaUna abraçada!
Muy bien. Ara et dic, que tinc un nou poema editat, a Relats en Català. Ja em diràs, quan pugues. Gràcies.
EliminaUna abraçada.
Rafael
La poesia ens despulla, però alhora ens amaga.
ResponEliminaNo ens en sabem estar de cap de les dues coses.
Carme,
Eliminaaixò és el que fan les metàfores, bàsicament.
Crec que si et tires així, poc t'importa el que pensen els altres.
ResponEliminaPoesia nua.
Aferradetes.
Com una boca
ResponEliminaoberta la mar deixa
que la penetri
la pell càlida i nua
d’un fill seu sense escates
kefas
Kefas,
EliminaÉs molt eròtic el teu poema! El penjo a dalt!
Molt bona tanka, i també la d'en Kefas. A mi m'ha fet pensar en la quarta Elegia de Bierville, "Pura en la solitud", en què una noia es treu la túnica, que per un instant li tapa la cara però ja no el tors, abans de capbussar-se "cap ma sols més madurs (...) ella i els déus i els meus ulls!".
ResponEliminaGràcies per la cita, Ramon!
EliminaAmbos poemas están llenos de sensibilidad, luz y color.
ResponEliminaBesos... muchos