En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 25 de juliol de 2021

Ambivalència III

 


Niporepte 326 Efebus dins Relats en català

Darrere l'aigua,
però davant dels núvols
tot nu et dreces.
Mostres el món alhora
que mires d'amagar-lo.

Helena Bonals

Com una boca
oberta la mar deixa
que la penetri
la pell càlida i nua
d'un fill seu sense escates

Kefas

14 comentaris:

  1. A medio camino, ¿será la punta del iceberg?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt ben trobat, Fackel. La forma del poema és com la punta de l'iceberg també.

      Elimina
  2. Si mirem la fotografia a l'inrevés segurament el veurem amb els braços enlaire.

    ResponElimina
  3. Vol cabusssar-se perquè va nu i et sent un tant avergonyit, perquè no vol que el miren així. Ho he encertat o no?
    Una forta abraçada.
    Rafael

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bo, Rafael, sí que ho has encertat! M'agrada sempre aquest pudor.
      Una abraçada!

      Elimina
    2. Muy bien. Ara et dic, que tinc un nou poema editat, a Relats en Català. Ja em diràs, quan pugues. Gràcies.
      Una abraçada.
      Rafael

      Elimina
  4. La poesia ens despulla, però alhora ens amaga.
    No ens en sabem estar de cap de les dues coses.

    ResponElimina
  5. Crec que si et tires així, poc t'importa el que pensen els altres.
    Poesia nua.

    Aferradetes.

    ResponElimina
  6. Com una boca
    oberta la mar deixa
    que la penetri
    la pell càlida i nua
    d’un fill seu sense escates

    kefas

    ResponElimina
  7. Molt bona tanka, i també la d'en Kefas. A mi m'ha fet pensar en la quarta Elegia de Bierville, "Pura en la solitud", en què una noia es treu la túnica, que per un instant li tapa la cara però ja no el tors, abans de capbussar-se "cap ma sols més madurs (...) ella i els déus i els meus ulls!".

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...