En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 7 d’agost de 2021

Aperduament


 BIGAS, Joan Girasol madur


Provo de reflectir
la llum de la infantesa
com ho fa un gira-sol.
Tot i la decadència,
m'estimo més això
que no el progrés,
el determinisme.

16 comentaris:

  1. La llum de la infància és un raconet calent, reservat per quan tinguem fred en les altres vides

    kefas

    ResponElimina
  2. La llum de la infantesa té la màgia, la innocència en estat pur.

    Bon vespre, Helena.

    ResponElimina
  3. Reflejar la luz de la infancia cuando ya no somos niños...huy, qué difícil. Placer del recuerdo del tiempo luminoso de infancia y juventud: útil para no sentir demasiado los arañazos de la decrepitud en que algunos vamos cayendo lentamente. Como una droga, que cada vez hace menos efecto. Yo tampoco tengo interés en determinismos. Mejor observar la naturaleza que hay dentro de uno mismo. Sigue.

    ResponElimina
  4. El girasol es gira quan no té sol i tu busques la infantesa determiant-te. El progrés té el seu ritme. Continua jove.
    Bona vesprada, Helena.
    Abraçades...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael,
      Els gira-sols de Van Gogh sempre m'han cridat molt l'atenció, crec que no es tractaa d'un simple bodegó, sinó que parlarien de la seva manera d'estimar.

      Elimina
  5. És una sort que la llum de la infantesa t'arribi per a poder-la reflectir... que duri molts anys i que ni s'apagui. El progrés ... depèn de quin. El determinisme,també depèn de com.

    ResponElimina
  6. La llum de la infantesa és inesgotable, Carme, com una font que sempre raja.

    ResponElimina
  7. Quina imatge més bonica: el reflex de la llum de la infantesa, i l'adult que s'hi gira buscant-la com el gira-sol. Per a mi, el progrés no és dolent (segons com: tal com sembla entendre'l molta gent, sí que ens aboca al desastre), i el determinisme no ho sé: en l'àmbit teològic no hi crec gens, i en altres àmbits físics potser sí, però no quan el determinisme serveix per negar el lliure albir o la llibertat de rebel·lar-nos contra un suposat destí ineluctable. M'agraden els teus versos perquè sempre em fan rumiar: gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      M'he inspirat en "Provo de reflectir la llum del sol com ho fa la lluna", frase meva que abans sortia amb el meu perfil.

      Elimina
  8. La infancia siempre tiene algo especial. Es un territorio al que podemos regresar en el recuerdo.

    Un beso

    ResponElimina
  9. Qué bueno... estar enamorada de la infancia es una buenísima idea.

    Un beso enorme

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...