Reflejar la luz de la infancia cuando ya no somos niños...huy, qué difícil. Placer del recuerdo del tiempo luminoso de infancia y juventud: útil para no sentir demasiado los arañazos de la decrepitud en que algunos vamos cayendo lentamente. Como una droga, que cada vez hace menos efecto. Yo tampoco tengo interés en determinismos. Mejor observar la naturaleza que hay dentro de uno mismo. Sigue.
El girasol es gira quan no té sol i tu busques la infantesa determiant-te. El progrés té el seu ritme. Continua jove. Bona vesprada, Helena. Abraçades...
Rafael, Els gira-sols de Van Gogh sempre m'han cridat molt l'atenció, crec que no es tractaa d'un simple bodegó, sinó que parlarien de la seva manera d'estimar.
És una sort que la llum de la infantesa t'arribi per a poder-la reflectir... que duri molts anys i que ni s'apagui. El progrés ... depèn de quin. El determinisme,també depèn de com.
Quina imatge més bonica: el reflex de la llum de la infantesa, i l'adult que s'hi gira buscant-la com el gira-sol. Per a mi, el progrés no és dolent (segons com: tal com sembla entendre'l molta gent, sí que ens aboca al desastre), i el determinisme no ho sé: en l'àmbit teològic no hi crec gens, i en altres àmbits físics potser sí, però no quan el determinisme serveix per negar el lliure albir o la llibertat de rebel·lar-nos contra un suposat destí ineluctable. M'agraden els teus versos perquè sempre em fan rumiar: gràcies!
La llum de la infància és un raconet calent, reservat per quan tinguem fred en les altres vides
ResponEliminakefas
Estic d'acord amb tu, Kefas.
EliminaLa llum de la infantesa té la màgia, la innocència en estat pur.
ResponEliminaBon vespre, Helena.
No hi ha gairebé res en estat pur, sa lluna!
EliminaReflejar la luz de la infancia cuando ya no somos niños...huy, qué difícil. Placer del recuerdo del tiempo luminoso de infancia y juventud: útil para no sentir demasiado los arañazos de la decrepitud en que algunos vamos cayendo lentamente. Como una droga, que cada vez hace menos efecto. Yo tampoco tengo interés en determinismos. Mejor observar la naturaleza que hay dentro de uno mismo. Sigue.
ResponEliminaContinuo, Fackel, i tant que sí!
EliminaEl girasol es gira quan no té sol i tu busques la infantesa determiant-te. El progrés té el seu ritme. Continua jove.
ResponEliminaBona vesprada, Helena.
Abraçades...
Rafael,
EliminaEls gira-sols de Van Gogh sempre m'han cridat molt l'atenció, crec que no es tractaa d'un simple bodegó, sinó que parlarien de la seva manera d'estimar.
És una sort que la llum de la infantesa t'arribi per a poder-la reflectir... que duri molts anys i que ni s'apagui. El progrés ... depèn de quin. El determinisme,també depèn de com.
ResponEliminaLa llum de la infantesa és inesgotable, Carme, com una font que sempre raja.
ResponEliminaQuina imatge més bonica: el reflex de la llum de la infantesa, i l'adult que s'hi gira buscant-la com el gira-sol. Per a mi, el progrés no és dolent (segons com: tal com sembla entendre'l molta gent, sí que ens aboca al desastre), i el determinisme no ho sé: en l'àmbit teològic no hi crec gens, i en altres àmbits físics potser sí, però no quan el determinisme serveix per negar el lliure albir o la llibertat de rebel·lar-nos contra un suposat destí ineluctable. M'agraden els teus versos perquè sempre em fan rumiar: gràcies!
ResponEliminaRamon,
EliminaM'he inspirat en "Provo de reflectir la llum del sol com ho fa la lluna", frase meva que abans sortia amb el meu perfil.
La infancia siempre tiene algo especial. Es un territorio al que podemos regresar en el recuerdo.
ResponEliminaUn beso
Jo estic enamorada de la infantesa, Ana.
EliminaQué bueno... estar enamorada de la infancia es una buenísima idea.
ResponEliminaUn beso enorme
Moltes gràcies, Ana! Un bon tros Peter Pan ho sóc.
Elimina