BARNES, Gary
dins Pexels
Sóc poc convencional
com els dies de festa,
sensible com una sandàlia,
constant com la pluja d'abril,
innocent com el verd,
gens cursi i minimalista
quan escric poesia.
També una nena
com Bettina Brentano
i alhora sàvia com un vell.
M'agrada tocar de peus a terra
el mínim imprescindible, com Kafka.
I sempre voldré ser tot el que sóc.
[Aquest poema és un exercici per a un taller de poesia que estic fent]
Tocar de peus a terra,, el temps just per agafar embranzida i volar !.
ResponEliminaBon autoretrat :)
Artur,
EliminaM'embadaleix això que dius!!!
Ser sempre el que ets: millorant dia a dia.
ResponEliminaAixò és el que voldria, Xavier, millorar dia a dia.
ResponEliminaPues está muy bien. Eso de un poema de un taller de poesía me confunde un poco, me cuesta entender que tenga que haber talleres para expresar emociones, exponer situaciones, comunicar sentimientos o dar un golpe seco contra la mesa de la vida. Pero lo encuentro muy natural y no me disgustará leer otros poemas en esa línea, no.
ResponEliminaFackel,
EliminaFaig el taller per veure si aprenc alguna cosa nova!
Moltes gràcies.
Muy interesante poema. Me gusta en fondo y forma. Te defines de un modo hermoso, preciso, original.
ResponEliminaUn beso
Ana,
Eliminatu ets una bona mestra!
Voler ser el que un és, ja és una gran cosa.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Sa lluna,
EliminaSí, diuen que és el que cal per ser feliç.
Una magnífica autodescripció. M'agrada "sensible com una sandàlia", "tocar de peus a terra el mínim imprescindible" i, sobretot, aquest "voler ser tot el que soc" tan ben trobat.
ResponEliminaRamon,
Eliminala sandalia és una metonímia: agafo la sabata per tot el peu que és sensible perquè no du precisament unes Martin's.
Un bon exercici i una bona descripció de tu mateixa: Autoretrat.
ResponEliminaVoler ser tot el que som, que bonic, que imprescindible, que vital!
Carme,
EliminaDes que faig poesia que he escrit molts autoretrats, no és el primer cop!
Em sona que tens una característica molt forta i profunda. Bon exercici i bon poema.
ResponEliminaEls autors que anomenes els he cercat en el Google, no em sonaven gens. A Kafka em sonava un poquet.
Fackel és espanyol o valencià? És que escriu en espanyol.
Abraçada.
Rafael,
EliminaEl Fackel no sé on viu! Però jo també escric en català al seu blog!
No saps on viu. Perfecte. Però entenc el català, això està clar.
EliminaQuan et comenta ja sap que vols dir en el teu poema.
Una abraçada...
Sí, Rafael, m'entén perfectament!
Elimina