En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 16 de setembre de 2021

Autoretrat


 BARNES, Gary
dins Pexels

Sóc poc convencional
com els dies de festa,
sensible com una sandàlia,
constant com la pluja d'abril,
innocent com el verd,
gens cursi i minimalista
quan escric poesia.
També una nena 
com Bettina Brentano
i alhora sàvia com un vell.
M'agrada tocar de peus a terra
el mínim imprescindible, com Kafka.
I sempre voldré ser tot el que sóc.

[Aquest poema és un exercici per a un taller de poesia que estic fent]

18 comentaris:

  1. Tocar de peus a terra,, el temps just per agafar embranzida i volar !.
    Bon autoretrat :)

    ResponElimina
  2. Ser sempre el que ets: millorant dia a dia.

    ResponElimina
  3. Això és el que voldria, Xavier, millorar dia a dia.

    ResponElimina
  4. Pues está muy bien. Eso de un poema de un taller de poesía me confunde un poco, me cuesta entender que tenga que haber talleres para expresar emociones, exponer situaciones, comunicar sentimientos o dar un golpe seco contra la mesa de la vida. Pero lo encuentro muy natural y no me disgustará leer otros poemas en esa línea, no.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      Faig el taller per veure si aprenc alguna cosa nova!
      Moltes gràcies.

      Elimina
  5. Muy interesante poema. Me gusta en fondo y forma. Te defines de un modo hermoso, preciso, original.

    Un beso

    ResponElimina
  6. Voler ser el que un és, ja és una gran cosa.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
  7. Una magnífica autodescripció. M'agrada "sensible com una sandàlia", "tocar de peus a terra el mínim imprescindible" i, sobretot, aquest "voler ser tot el que soc" tan ben trobat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      la sandalia és una metonímia: agafo la sabata per tot el peu que és sensible perquè no du precisament unes Martin's.

      Elimina
  8. Un bon exercici i una bona descripció de tu mateixa: Autoretrat.

    Voler ser tot el que som, que bonic, que imprescindible, que vital!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Des que faig poesia que he escrit molts autoretrats, no és el primer cop!

      Elimina
  9. Em sona que tens una característica molt forta i profunda. Bon exercici i bon poema.
    Els autors que anomenes els he cercat en el Google, no em sonaven gens. A Kafka em sonava un poquet.
    Fackel és espanyol o valencià? És que escriu en espanyol.
    Abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael,
      El Fackel no sé on viu! Però jo també escric en català al seu blog!

      Elimina
    2. No saps on viu. Perfecte. Però entenc el català, això està clar.
      Quan et comenta ja sap que vols dir en el teu poema.
      Una abraçada...

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...