Difícil cerca, Helena, si ho he entès bé. Això de cercar no poder abastar ni retenir l'amor, vol dir que el tens a la vora. Com negar-te a retenir-lo i abastar-lo?
A mi em fa por la intempèrie, però també em fa por viure reclòs en una cova, i l'afany de sortir-ne és més gran que la por del que hi pugui haver a fora. L'amor ens ve donat, i hem de regar-lo perquè creixi, i acaronar-lo mentre fa flaire. Si no el podem abastar ni retenir de tan enorme, resignem-nos a haver-ne gaudit, i recordem-lo sense ira.
A veces tanta intemperie nos obliga a retornar a la cueva. A veces son aliadas. Con frecuencia, ambas se muestran peligrosas.
ResponEliminaFackel,
EliminaFa pensar això que dius!
I això, precisament, és AMOR.
ResponEliminaSense nusos ni cadenes.
Bona nit, Helena.
Sa lluna,
Eliminacrec que és el que no passa mai.
A mi em sembla que no podem mai, mai, mai, cap de les dues coses, ni abastar-lo, ni retenir-lo…
ResponEliminaMolt bon poema, Helena!
Si és un gran amor sí, Carme.
EliminaMoltes gràcies!
Hi ha una porta
ResponEliminaper entrar dins les pedres
Es diu amor.
kefas
“Mens agitat molem”, Kefas.
ResponEliminaLa intempèrie és atractiva. El cau també.
ResponEliminaEl millor és tenir-ho tot, Xavier.
ResponEliminaDifícil cerca, Helena, si ho he entès bé. Això de cercar no poder abastar ni retenir l'amor, vol dir que el tens a la vora. Com negar-te a retenir-lo i abastar-lo?
ResponEliminaTeresa.
EliminaNo es pot abastar ni retenir un gran amor, no es tracta que jo no ho vulgui!
Precioso poema, Helena:
ResponEliminaEl amor nunca se puede retener porque entonces deja de existir.
Un placer visitarte y encontrarme con esta pequeña maravilla.
Un beso enorme
Exacte, Ana, he llegit fa poc que estar sol és bo, perquè estar sol és difícil, i tenir amor també perquè estimar és difícil.
EliminaBona elecció , no voler retenir lo que se'ns atorga com un regal...
ResponEliminaBon cap de setmana !
L'amor sempre és un regal, una loteria, Artur.
EliminaL'amor ha eixit de la cova, així que és la intempèrie la que es manifesta amb l'amor. L'amor atrau.
ResponEliminaUna abraçada.
Rafael,
EliminaMolt ben explicat el poema!
A mi em fa por la intempèrie, però també em fa por viure reclòs en una cova, i l'afany de sortir-ne és més gran que la por del que hi pugui haver a fora. L'amor ens ve donat, i hem de regar-lo perquè creixi, i acaronar-lo mentre fa flaire. Si no el podem abastar ni retenir de tan enorme, resignem-nos a haver-ne gaudit, i recordem-lo sense ira.
ResponEliminaCoincideixo molt amb tu, Ramon!
Elimina