Vols dir que els ulls parlen de l'infant (a altra gent), o bé que li parlen (a ell)? La imatge és preciosa, i la idea que "l'infant neix en els ulls" és magnífica. Les connotacions una mica negatives del verb "xerrar", emprat a més com a transitiu, em destaroten una mica i no sé si copso bé el significat del vers. Ho veuria més clar (i potser erròniament) si digués "i els ulls li parlen".
Ramon, He parafrassejat "L'amor neix en els ulls, i els ulls el xerren"! Una frase feta que m'embadaleix. Recordo en Gilabert de Próixita com la nineta dels ulls reflectia la dona estimada i comunicava directament amb el cor: "Mes encar mort cels qui vindran mirar dins en mon cor en veuran vostra figura” (Però encara que sigui mort els qui vindran a mirar dins el meu cor veuran la vostra figura).
Si la poesia és en l'escaiença de les coses, que deia Mossèn Ballarin, crec que he fet un bon poema perquè el refrany s'escau a la imatge i al meu haiku! Mal m'està el dir-ho!
No coneixia aquesta dita, que només trobo en un blog teu el 2016, però certament és bonica. Entenc que vol dir que els ulls descobreixen, revelen a l'altra persona (o potser fins i tot a tercers) l'amor que reflecteixen.
Tot, d'una persona, neix en els ulls. És saber llegir més enllà dels ulls físics, que no tothom fa. M'agrada molt el teu haiku. Espectacular el muntatge de la imatge.
Els ulls xerren molt i de moltes coses. Em sembla molt encertat aquest haiku. També l'infant que duem a dins es comunica pels nostres ulls. Els ulls el xerren, jo interpreto que els ulls ens parlen d'ell, o que ell ens parla através dels ulls, sí, molt ben trobat, com l'amor.
Vols dir que els ulls parlen de l'infant (a altra gent), o bé que li parlen (a ell)? La imatge és preciosa, i la idea que "l'infant neix en els ulls" és magnífica. Les connotacions una mica negatives del verb "xerrar", emprat a més com a transitiu, em destaroten una mica i no sé si copso bé el significat del vers. Ho veuria més clar (i potser erròniament) si digués "i els ulls li parlen".
ResponEliminaRamon,
EliminaHe parafrassejat "L'amor neix en els ulls, i els ulls el xerren"! Una frase feta que m'embadaleix.
Recordo en Gilabert de Próixita com la nineta dels ulls reflectia la dona estimada i comunicava directament amb el cor:
"Mes encar mort cels qui vindran mirar dins en mon cor en veuran vostra figura” (Però encara que sigui mort els qui vindran a mirar dins el meu cor veuran la vostra figura).
Si la poesia és en l'escaiença de les coses, que deia Mossèn Ballarin, crec que he fet un bon poema perquè el refrany s'escau a la imatge i al meu haiku! Mal m'està el dir-ho!
No coneixia aquesta dita, que només trobo en un blog teu el 2016, però certament és bonica. Entenc que vol dir que els ulls descobreixen, revelen a l'altra persona (o potser fins i tot a tercers) l'amor que reflecteixen.
EliminaRamon,
Elimina"l'amor és com la tos, no es pot amagar"!
Tot, d'una persona, neix en els ulls. És saber llegir més enllà dels ulls físics, que no tothom fa.
ResponEliminaM'agrada molt el teu haiku.
Espectacular el muntatge de la imatge.
Aferradetes, Helena.
A mi m'agrada el que dius, sa lluna!
EliminaEls ulls xerren molt i de moltes coses. Em sembla molt encertat aquest haiku. També l'infant que duem a dins es comunica pels nostres ulls. Els ulls el xerren, jo interpreto que els ulls ens parlen d'ell, o que ell ens parla através dels ulls, sí, molt ben trobat, com l'amor.
ResponEliminaTot lliga sempre amb la infantesa, Carme, la font inesgotable d'inspiració!
EliminaTal vez se trate de un coloquio entre dos miradas. El recién llegado y el mundo se contemplan mutuamente. Pero un ojo no es la bola de cristal.
ResponEliminaFackel,
EliminaL'ull no és una bola de cristall, però sí que és com una lluna que reflecteix l'infant que hom ha estat.
Interesante, Helena:
ResponEliminaA veces los ojos son espejos donde el infante de mira.
Un beso
Un mirall molt màgic!
EliminaQuan naix un xiquet o xiqueta els ulls s'enamoren. Com si foren l'espill del xiquet o xiqueta.
ResponEliminaUna foto molt original. És preciosa.
Una abraçada...
Rafael,
Eliminadiuen que els infants són sempre bonics perquè la mare no els abandoni!
Un bell llenguatge.
ResponEliminaSí, el refrany en què m'inspiro és molt bell, Xavier!
EliminaMe encanta la infancia recuperada que aparece en tus poemas. En muchos de ellos.
ResponEliminaUn beso, Helena
Jo visc completament d'aquesta infància, Ana.
Elimina