En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 22 d’agost del 2021

El que em salva II


  DE JONG, Hanneke

El meu bagatge
prové de la infantesa,
passat que torna.
El món interior
brolla enfora o rebenta.

12 comentaris:

  1. La vida en una maleta.
    Si la abres te vistes de pasado.
    Intercambias el ropaje del presente.
    Intuyes la indumentaria con que te cubrirás
    si tienes un futuro.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      Passat, present i futur en una sola maleta. Diuen que l’art anticipa el futur, però sobretot recorda el passat, crec.

      Elimina
  2. Tots venim de la infantesa... allà ho vam aprendre (quasi) tot.

    ResponElimina
  3. No ens podem deslligar del nostre passat, sobretot de la infantesa on la vida és més lleugera i dolça.

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sa lluna, "la infància és vital perquè l'home és el que queda del nen", deia Ana María Matute.

      Elimina
  4. L'equipatge que portem, (de la infantesa o de molt més enllà, pels que ja som grans) sempre ens serveix per poder baixar les escales de nosaltres mateixos i conèixer-nos millor. En qualsevol cas un encert poder i saber-ho fer.

    ResponElimina
  5. Els paradisos passats són irrecuperables, però en la vida interior devem tenir capes i capes de vivències de tota mena que malden per sortir quan hom menys s'ho espera. I de vegades ajuden, de vegades no: cal provar de gestionar-ho, però mai no és fàcil. Millor, és clar, quan afloren per esdevenir poesia.

    ResponElimina
  6. Volver a la infancia siempre es un camino de salvación.

    Un beso

    ResponElimina
    Respostes
    1. El retorn del passat, sobretot el de la infantesa, és molt important per a mi, Ana.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...