Ramon, això que dius és com la marinada que ens arribava a Les Voltes de Calella, dimarts passat! "Comprendre la felicitat que suposa el fet que el terra que et sosté no pot ser més gran que els dos peus que el cobreixen": això deia el millor Kafka que llegit mai, el que dius m'ho recorda! Això de tocar lleugerament a terra amb les bambes" sobretot.
Més vell que l'anar a peu... Les vambes són més modernes, abans hi havia les xiruques i abans les espardenyes. Totes per tocar de peus a terra i no fer-s'hi mal mentre mirem objectius més aeris i eteris. M'agrada la frase de Kafka, que no coneixia. I la fosca anuncia la claror.
És eteri, entre els núvols i un buf de vent.
ResponEliminaEteri, núvols i vent, i malgrat el vent, tocant lleugerament a terra amb les bambes.
Ramon, això que dius és com la marinada que ens arribava a Les Voltes de Calella, dimarts passat!
Elimina"Comprendre la felicitat que suposa el fet que el terra que et sosté no pot ser més gran que els dos peus que el cobreixen": això deia el millor Kafka que llegit mai, el que dius m'ho recorda! Això de tocar lleugerament a terra amb les bambes" sobretot.
Vas a peu, però mires al cel.
ResponEliminaVoles pel cel però amb els peus fregant la terra.
La saviesa de la vellesa amb l'humilitat, amb bambes.
Ho has copsat molt bé, Carme! És "tenyit de fosc", a més, perquè és un fals negre, felicitat malgrat tot.
EliminaPer als de Lleida: "vell però amb keds"
ResponEliminaNo coneixia aquesta paraula, Xavier!
EliminaEra una marca de vambes. Jo de nen n'havia tingut per anar de colònies.
EliminaKeds era una marca de vambes o Wamba és una marca de keds? He, he, he… convertir els noms propis en noms comuns té aquestes coses divertides.
EliminaJo com que vaig estar a Lleida dos cursos, si que coneixia la seva manera de dir-ho.
Una foto molt suggeridora.
ResponEliminaLes bambes al ser tan còmodes sembla que no toquis a terra.
Aferradetes.
Molt ben trobat, sa lluna!
EliminaAmb comoditat, farem més bon camí !.
ResponEliminaBon estiu :)
Més vell que l'anar a peu... Les vambes són més modernes, abans hi havia les xiruques i abans les espardenyes. Totes per tocar de peus a terra i no fer-s'hi mal mentre mirem objectius més aeris i eteris. M'agrada la frase de Kafka, que no coneixia. I la fosca anuncia la claror.
ResponEliminaRamon,
EliminaSort que les nostres dues cames del davant ja no toquen de peus a terra!
I tant! Però en alguns intel·lectuals i/o polítics, no és tan clar que hagin assolit aquest nivell evolutiu.
EliminaViejo con bambas, ¿menos viejo?
ResponEliminaExacte, Fackel, menys vell!
Elimina