ORLOVA, Maria dins Pexels
Un cop de vent
et pot fer feliç.
Un vers original
et pot alliberar.
L'art et redimeix
i comprendre
és perdonar.
La bellesa sol ser
invisible als ulls.
Helena Bonals
Tres cops al dia
respiro aire de versos
per sobreviure
puix que el món no em perdona
que el vent em despentini
Kefas
Sento el vent, ara mateix, i comprovo que sí que em fa feliç per moltes raons, i que m'allibera de la calor. La resta de versos els he pogut comprovar moltes vegades. Tots son molt reals, i la teva manera de dir-ho molt bonica.
ResponEliminaCarme,
EliminaQuan és estiu, fa més feliç un cop de vent que no un aire acondicionat. Els versos són fets gairebé sempre per alliberar-te.
Una manera molt bella de dir que totes aquelles coses que ens fan feliços no es poden tocar.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Això que dius sí que no es pot tocar, sa lluna!
EliminaQué hermoso. Me parecía, a medida que lo iba siguiendo, estar leyendo el Tao. Pues las palabras se convertían en imágenes y me arrastraban a su meditación. Gracias.
ResponEliminaFackel,
EliminaTrobo molt curiosa la comparació!
" comprendre
ResponEliminaés perdonar..."
L'anoto.
Xavier,
Elimina"perdonar és comprendre, comprendre és perdonar" és una frase dins Retorn a Brideshead que m'he fet meva, i que s'escau aquí! Tenint en compte que "venjar-se és de febles, perdonar és de forts i ignorar d'intel·ligents", penso que l'estat espanyol és feble, perquè només sap venjar-se. Amb l'excepció que confirma la regla dels indults.
Tres cops al dia
ResponEliminarespiro aire de versos
per sobreviure
puix que el món no em perdona
que el vent em despentini
kefas
Kefas,
Eliminaper què no t'he de perdonar el món?
t'ha
EliminaUn munt de reflexions profundes expressades en poques i alades paraules! Certament, l'art allibera i pot redimir (em recorda la noia amb la veu pura, de Maragall), i comprendre ja és perdonar una mica... I la cosa més senzilla pot fer-nos feliços si ens arriba en el moment oportú. I el títol, un vers d'Espriu, molt adient també a la comprensió profunda de les coses que ens envolten. I posats a felicitar, el poema d'en Kefas també és molt encertat. Gràcies a tots!
ResponEliminaRamon,
EliminaNo conec això de la noia amb la veu pura!
Ha estat un lapsus: era "veu viva", el final d'El comte Arnau de Maragall: "Lo que la mort tanca i captiva, / sols per la vida és deslliurat: / basta una noia amb la veu viva / per redimir la humanitat."
EliminaAixò de la "veu viva" em recorda la "paraula viva" del mateix Maragall.
EliminaEl perdó genera bellesa, territori on créixer de nou. Ningú te'l veu als ulls, tampoc.
ResponEliminasoc la cantireta
Eliminacantireta,
EliminaAixò dels ulls és una paràfrasi de “l’essencial és invisible als ulls”, dins El petit príncep. M’agrada aquest comentari sintètic que fas!