En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 7 de juliol de 2021

Savis dits de cec


 ORLOVA, Maria dins Pexels

Un cop de vent
et pot fer feliç.
Un vers original
et pot alliberar.
L'art et redimeix
i comprendre 
és perdonar.
La bellesa sol ser
invisible als ulls.

Helena Bonals

Tres cops al dia
respiro aire de versos
per sobreviure
puix que el món no em perdona
que el vent em despentini

Kefas

18 comentaris:

  1. Sento el vent, ara mateix, i comprovo que sí que em fa feliç per moltes raons, i que m'allibera de la calor. La resta de versos els he pogut comprovar moltes vegades. Tots son molt reals, i la teva manera de dir-ho molt bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Quan és estiu, fa més feliç un cop de vent que no un aire acondicionat. Els versos són fets gairebé sempre per alliberar-te.

      Elimina
  2. Una manera molt bella de dir que totes aquelles coses que ens fan feliços no es poden tocar.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
  3. Qué hermoso. Me parecía, a medida que lo iba siguiendo, estar leyendo el Tao. Pues las palabras se convertían en imágenes y me arrastraban a su meditación. Gracias.

    ResponElimina
  4. Respostes
    1. Xavier,
      "perdonar és comprendre, comprendre és perdonar" és una frase dins Retorn a Brideshead que m'he fet meva, i que s'escau aquí! Tenint en compte que "venjar-se és de febles, perdonar és de forts i ignorar d'intel·ligents", penso que l'estat espanyol és feble, perquè només sap venjar-se. Amb l'excepció que confirma la regla dels indults.

      Elimina
  5. Tres cops al dia
    respiro aire de versos
    per sobreviure
    puix que el món no em perdona
    que el vent em despentini

    kefas

    ResponElimina
  6. Un munt de reflexions profundes expressades en poques i alades paraules! Certament, l'art allibera i pot redimir (em recorda la noia amb la veu pura, de Maragall), i comprendre ja és perdonar una mica... I la cosa més senzilla pot fer-nos feliços si ens arriba en el moment oportú. I el títol, un vers d'Espriu, molt adient també a la comprensió profunda de les coses que ens envolten. I posats a felicitar, el poema d'en Kefas també és molt encertat. Gràcies a tots!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      No conec això de la noia amb la veu pura!

      Elimina
    2. Ha estat un lapsus: era "veu viva", el final d'El comte Arnau de Maragall: "Lo que la mort tanca i captiva, / sols per la vida és deslliurat: / basta una noia amb la veu viva / per redimir la humanitat."

      Elimina
    3. Això de la "veu viva" em recorda la "paraula viva" del mateix Maragall.

      Elimina
  7. El perdó genera bellesa, territori on créixer de nou. Ningú te'l veu als ulls, tampoc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta,
      Això dels ulls és una paràfrasi de “l’essencial és invisible als ulls”, dins El petit príncep. M’agrada aquest comentari sintètic que fas!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...