En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 26 de novembre de 2021

Retroactiu


SHABIR , Zeeshaan
dins Pexels

De nit, quan plou,
la carretera no reflecteix
les línies de separació,
fent difícil d'avançar.
També tu, quan plores 
la foscor de la teva vida,
no ets conscient 
que te'n pots sortir,
que ho tens tot
a la punta del poema.

17 comentaris:

  1. Que les llàgrimes, no et tapin el Sol !.
    Bon cap de setmana !.

    ResponElimina
  2. I tant, Artur! És una cita molt vàlida.
    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  3. A veces la punta del poema es muy vaga y no acaba de emitirse. Me parece un poema oscuro, será que Heráclito te ha rozado.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      L'unica obscuritat del poema és en el darrer vers. És una metonímia, en comptes de "la punta de la llengua" he utilitzat "la punta del poema". No sé si en castellà es fa servir aquesta expressió.
      És un poema autobiogràfic, la meva felicitat actual és inversament proporcional a la foscor del passat.

      Elimina
  4. Com en la carretera, fins que no trobes la punta et costa... tot i que tard o d'hora te'n surts.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
  5. En el passat, ja te'n recordes de la foscor del teu amor. L'expressió de "a la punta del poema", es refereix a la foscor d'ell. Un poema molt interessant i molt bo.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Aquest últim vers deixa una mica amb l'ànim suspès. Jo de seguida he pensat en la metonímia i en l'expressió "a la punta de la llengua". I és una mica agredolç perquè sembla que ho tens molt a prop, però no acaba de sortir. Però vaja, que sí, que els poemes surten i aquest t'ha sortit de meravella, encara que ell mateix sembla que se'n desdigui...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      He estat molts anys amb la felicitat a la punta de la llengua, ara no em costa gaire de sortir-me'n a la vida.

      Elimina
  7. Me encantan los poemas de lluvia. La lluvia nos invita al recogimiento, a mirar hacia dentro.

    Un beso enorme, Helena

    ResponElimina
  8. A la punta del poema, sí, ben vist i ben expressat. Quan plorem ens costa de creure que hi pugui haver una sortida, però sempre n'hi ha alguna. Cal fer el cor fort i avançar sempre.

    ResponElimina
  9. Vuelvo sobre este hermoso poema de lluvia. Me gusta eso de "la punta del poema". Es un descubrimiento interesante...

    Un beso enorme

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...