SHABIR , Zeeshaan
dins Pexels
De nit, quan plou,
la carretera no reflecteix
les línies de separació,
fent difícil d'avançar.
També tu, quan plores
la foscor de la teva vida,
no ets conscient
que te'n pots sortir,
que ho tens tot
a la punta del poema.
Que les llàgrimes, no et tapin el Sol !.
ResponEliminaBon cap de setmana !.
I tant, Artur! És una cita molt vàlida.
ResponEliminaBon cap de setmana!
A veces la punta del poema es muy vaga y no acaba de emitirse. Me parece un poema oscuro, será que Heráclito te ha rozado.
ResponEliminaFackel,
EliminaL'unica obscuritat del poema és en el darrer vers. És una metonímia, en comptes de "la punta de la llengua" he utilitzat "la punta del poema". No sé si en castellà es fa servir aquesta expressió.
És un poema autobiogràfic, la meva felicitat actual és inversament proporcional a la foscor del passat.
Com en la carretera, fins que no trobes la punta et costa... tot i que tard o d'hora te'n surts.
ResponEliminaAferradetes, nina.
M'agrada molt això que dius, sa lluna!
EliminaEn el passat, ja te'n recordes de la foscor del teu amor. L'expressió de "a la punta del poema", es refereix a la foscor d'ell. Un poema molt interessant i molt bo.
ResponEliminaUna abraçada.
Sí, és un amor fosc i lluminós alhora, Rafael.
EliminaAquest últim vers deixa una mica amb l'ànim suspès. Jo de seguida he pensat en la metonímia i en l'expressió "a la punta de la llengua". I és una mica agredolç perquè sembla que ho tens molt a prop, però no acaba de sortir. Però vaja, que sí, que els poemes surten i aquest t'ha sortit de meravella, encara que ell mateix sembla que se'n desdigui...
ResponEliminaCarme,
EliminaHe estat molts anys amb la felicitat a la punta de la llengua, ara no em costa gaire de sortir-me'n a la vida.
La poesia et fa feliç.
ResponEliminaSí, Xavier, molt feliç!
EliminaMe encantan los poemas de lluvia. La lluvia nos invita al recogimiento, a mirar hacia dentro.
ResponEliminaUn beso enorme, Helena
Ana,
EliminaÉs veritat això que dius.
Un petó!
A la punta del poema, sí, ben vist i ben expressat. Quan plorem ens costa de creure que hi pugui haver una sortida, però sempre n'hi ha alguna. Cal fer el cor fort i avançar sempre.
ResponEliminaTot té remei menys la mort, diuen!
EliminaVuelvo sobre este hermoso poema de lluvia. Me gusta eso de "la punta del poema". Es un descubrimiento interesante...
ResponEliminaUn beso enorme