En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 1 de novembre de 2021

Fer justícia

Qui estima és més diví que l'estimat, perquè en ell habita el déu, que no en l'altre.
(Thomas Mann a La mort a Venècia, inspirant-se en Plutarc)



 SHARMA, Sumit
Bookbon dins Pinterest

És més diví
sempre aquell qui llegeix
que no el qui escriu.
En ell habita el déu
de saber interpretar.

12 comentaris:

  1. Un tanka profundo.

    Saber interpretar... tarea nada fácil.

    Un besoooo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ana,
      És tan difícil interpretar com crear: com a mínim són el mateix. A vegades, com defenso jo, interpretar és més que crear.

      Elimina
    2. Et diré que els que interpreten, als exàmens que poso, suen més que si escriuen poemes.

      Elimina
  2. I no és gens fàcil poder arribar al pensament de qui escriu.

    Bona tarda, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sa lluna,
      A qui crea no li correspon d’autointerpretar-se.

      Elimina
  3. Por un momento pensé que la frase de Mann era de Ramon Llull (Llibre d'amic i amat)

    Y yo que creía que el que escribe es el intérprete del que lee...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      Aquest poema és una interpretació de la imatge i sembla que ningú se n’ha adonat!
      M’agrada la teva frase, de totes maneres!
      Thomas Mann és un escriptor molt important!

      Elimina
  4. Corregeixo errades:

    Jo també pensava que la frase era del LLibre d'amic i amat, com Fackel. He, he, he.

    Com sempre, em fas reflexionar. Ho explicaré tot, tan bé com podré.

    Podria ser com diu el teu poema o també a l'inrevés. Aquesta imatge a mi em suggereix precisament el contrari. Un lector petit, en un univers de llibre creat per a ell i per a tants com ell. Podríem posar damunt d'un llibre immens milers de lectors diminuts. Tot són maneres de mirar.

    Jo llegeixo molt més que no pas escric. Llegeixo molt i escric poc. Mai no he sentit que llegir fos tan important. Més aviat a mi em fa perdre l'escriure. M'és més fàcil, més còmode. És com buscar en allò que ja està escrit, el que jo voldria escriure i així ja no cal escriure... He, he, he... a mi em sembla massa mandrós això de llegir, per ser diví. I mira que m'agrada i que ho gaudeixo... jo dic que és un vici com un altre, però amb la sort que està ben vist.

    El teu punt de vista, em fa reconciliar amb la lectora que porto dins. Ara me la miraré amb més bons ulls. Gràcies Helena.

    ResponElimina
  5. Carme,
    André Maurois deia que en un llibre només s’hi troba el que s’hi porta…
    Gràcies per un comentari tan encertat!

    ResponElimina
  6. diria (extralimitant-se) en Gilbert Becaud: "L'important C'est La... literatura"
    Llegir o escriure...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      L'important és la rosa és el títol d'un recull de poemes meu, autoedició. Jo crec que parla més de poesia que no de literatura.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...