En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 17 d’octubre de 2021

Tot té el seu què


 Niporepte 332 Papallona

A la tardor,
un deix de primavera.
La papallona,
que ja no troba flors,
però sí fulles roges.

Helena Bonals


Fulla voluble
juga a ser flamarada
la papallona
Entre els gegants de fusta
fa un tomb rodó i s'esfuma

Kefas

15 comentaris:

  1. Chuang Tse me hizo creer una vez
    que yo había soñado que era una mariposa,
    pero me creó la duda.

    Las mariposas sueñan también, pensé.

    Esto fue hace mucho tiempo.
    Desde entonces revoloteo
    y cuando puedo hiberno.

    ResponElimina
  2. Potser sigui un miratge per a ella.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
  3. Per ella, serà la seva primavera d'hivern.
    M'agrada la fotografia :)
    Salut !

    ResponElimina
  4. Les fulles vermelles són molt boniques també, com les flors.
    De tota manera, també hi ha moltes flors de tardor, potser trobarà les dues coses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      De roselles segur que no en trobarà, però tal i com dic, sí d'altres elements de color vermell.

      Elimina
  5. La flor encara no pot tenir nostàlgia, però la fulla seca ja ha viscut tota una vida...
    Bon poema. Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Fulla voluble
    juga a ser flamarada
    la papallona
    Entre els gegants de fusta
    fa un tomb rodó i s’esfuma

    kefas

    ResponElimina
  7. La tardor ja és una "primavera d'hivern": Salvat-Papasseit ho sabia prou bé. Les papallones, en aquest temps, van caient com les fulles. La natura, la poesia, la bellesa... resten: hi ha bellesa en la neu com en el sol i en la pluja. Bona tanka, i també la d'en Kefas. Gràcies.

    ResponElimina
  8. Dos tankas preciosos. Se respira la belleza de la vida en casa uno de los versos.

    Hermosa colaboración

    Un beso grande

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...