Me gusta esa conclusión. Todo es reproducción en esta vida y en este mundo. Incluso en los lenguajes (cine, literatura, arte...) Todo se entrecruza y el verdadero placer reside en que seamos capaces de catar un poco, participar de alguna de las expresiones, desarrollar lo que probablemente muchos ya han desarrollado antes. Comprobar por nosotros mismos, Helena. Por otra parte no es cuestión de plagio, sino que llegamos a conclusiones análogas a las de otros, y ello nos ratifica como usuarios de nuestro cerebro. Avanti.
Fackel, A vegades una sola paraula que m'ha cridat l'atenció es queda dins meu molt de temps, fins que de sobte surt a la superfície en un poema. I no té per què parlar del mateix. Jo m'inspiro sovint en imatges, en aquest cas és interpretació, però també en poemes o novel·les que diuen el que jo voldria haver dit.
Xavier, Em sembla que és en les universitats americanes que si plagies et fan fora de la facultat. Són molt puritans els americans, tampoc toleren les mentides. Moltes vegades la meva inspiració és en el títol del poema, que agafo d'alguna altra obra. Això és perfectament admès.
Moltes vegades no som ni conscients d'on ha sortit la idea o la paraula o l'expressió que ens ve al cap per escriure un poema. Altres vegades sí.
Per exemple vaig llegir una frase (em sembla que era de JM Esquirol) que deia que l'ànima és el testimoni del cos, i jo vaig pensar que més sovint és el cos testimoni de l'ànima. Crec que d'aquesta reflexió, han sortit els versos finals del meu darrer poema. No es cap plagi, però hi ha intercanvis, sempre, en tot allò que fem. I està molt bé que sigui així. De què serviària llegir o parlar si no ho integrem i no ho féssim nostre?
Doncs beneïts siguin els plagis, Helena, perquè l'original no el conec i el teu plagi m'agrada molt. Saps què penso jo? Que gairebé totes les creacions ho són, un plagi. Però sense intenció, perquè el calaix de la memòria està que se sobreïx i no podem recordar tot allò que hem vist al llarg de la vida. Així que entre el que tenim al cap, però no recordem i la nostra pròpia inventiva, l'obra sempre és nova. Una abraçada!
El teu poema és una inspiració teua. No cerques el mal, cerques i escrius el que veus i ho expresses bé. Doncs la foto, és la que t'ha inspirat senzillament. Jo crec que no és plagi, és original. Una abraçada.
Un poema magnífic, i una veritat inqüestionable. Les lectures ens inspiren, com ho fa la natura i la vida, i les recreacions, paròdies, variacions o paràfrasis no són pas plagis, sinó creacions de bell nou, bellesa feta a partir d'altres belleses.
Escribes lo que lees,
ResponEliminarecitas lo que ves.
Me gusta esa conclusión. Todo es reproducción en esta vida y en este mundo. Incluso en los lenguajes (cine, literatura, arte...) Todo se entrecruza y el verdadero placer reside en que seamos capaces de catar un poco, participar de alguna de las expresiones, desarrollar lo que probablemente muchos ya han desarrollado antes. Comprobar por nosotros mismos, Helena. Por otra parte no es cuestión de plagio, sino que llegamos a conclusiones análogas a las de otros, y ello nos ratifica como usuarios de nuestro cerebro. Avanti.
Fackel,
EliminaA vegades una sola paraula que m'ha cridat l'atenció es queda dins meu molt de temps, fins que de sobte surt a la superfície en un poema. I no té per què parlar del mateix.
Jo m'inspiro sovint en imatges, en aquest cas és interpretació, però també en poemes o novel·les que diuen el que jo voldria haver dit.
El principal és que si inspirem en alguna altra artista sigui bona.
ResponEliminaSi hem de plagiar fem-ho dels millors.
Xavier,
EliminaEm sembla que és en les universitats americanes que si plagies et fan fora de la facultat. Són molt puritans els americans, tampoc toleren les mentides.
Moltes vegades la meva inspiració és en el títol del poema, que agafo d'alguna altra obra. Això és perfectament admès.
"Tot el que no és tradició és plagi" (Eugeni d’Ors)
EliminaPer a mi el Xènius no és cap referent, però aquesta frase seva fa pensar.
La recordo, aquesta frase, Xavier, a mi també m'arriba molt!
EliminaEstà tot escrit o tot dit, trobar la manera que encaixi amb tu és una altra manera de veure-ho.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
D'acord amb tu, sa lluna! "M'exalta el nou i m'enamora el vell", deia Foix, de totes maneres.
EliminaMoltes vegades no som ni conscients d'on ha sortit la idea o la paraula o l'expressió que ens ve al cap per escriure un poema. Altres vegades sí.
ResponEliminaPer exemple vaig llegir una frase (em sembla que era de JM Esquirol) que deia que l'ànima és el testimoni del cos, i jo vaig pensar que més sovint és el cos testimoni de l'ànima. Crec que d'aquesta reflexió, han sortit els versos finals del meu darrer poema. No es cap plagi, però hi ha intercanvis, sempre, en tot allò que fem. I està molt bé que sigui així. De què serviària llegir o parlar si no ho integrem i no ho féssim nostre?
No, no és cap plagi, Carme! Vas més enllà d'allò que t'inspira.
EliminaDoncs beneïts siguin els plagis, Helena, perquè l'original no el conec i el teu plagi m'agrada molt. Saps què penso jo? Que gairebé totes les creacions ho són, un plagi. Però sense intenció, perquè el calaix de la memòria està que se sobreïx i no podem recordar tot allò que hem vist al llarg de la vida. Així que entre el que tenim al cap, però no recordem i la nostra pròpia inventiva, l'obra sempre és nova. Una abraçada!
ResponEliminaTeresa,
EliminaAixò que dius m'embadaleix!!!
Potser
ResponEliminala inspiració
és l'erecció
involuntària
de la creativitat.
kefas
Kefas,
EliminaEt dic el mateix que a la Teresa, m'embadaleix el que dius! No he llegit mai res de semblant, per cert.
El teu poema és una inspiració teua. No cerques el mal, cerques i escrius el que veus i ho expresses bé. Doncs la foto, és la que t'ha inspirat senzillament. Jo crec que no és plagi, és original.
ResponEliminaUna abraçada.
Gràcies, Rafael! Jo crec que la inspiració pot ser la paraula viva de Maragall, però que el que tu en fas és cosa teva sempre!
EliminaUn poema magnífic, i una veritat inqüestionable. Les lectures ens inspiren, com ho fa la natura i la vida, i les recreacions, paròdies, variacions o paràfrasis no són pas plagis, sinó creacions de bell nou, bellesa feta a partir d'altres belleses.
ResponEliminaRamon,
EliminaHo dius molt bé! Moltes gràcies!
Es impossible no nodrir-se de les lletres i de les coses dels altres, tot ens pot enriquir !.
ResponEliminaSalut !
Tot és bagatge, Artur!
EliminaInteresantes reflexiones. Crear no es plagiar. Plagiar es clonar. Crear es hacer algo nuevo... pero siempre partimos de referentes.
ResponEliminaQuien no conoce la tradición no puede crear nada.
Un beso enorme
Me gustan estas reflexiones que haces sobre el arte...
Ana, completament d’acord!
ResponElimina