S'ha de valent per acceptar un risc impredictible a la percaça d'un objectiu desitjat. Bon haiku, Helena, gràcies. La imatge m'ha fet pensar en alguna de les Cançons de la Roda del Temps: "el sol ha anat daurant / el llarg somni de l'aigua", on tanmateix, la imatge del mar s'identifica amb la mort. M'agrada més que l'objectiu sigui l'amor!
Ramon, has endevinat que parlo de l'amor, però també de la mort. Només tinc la posta de sol a l'horitzó. Però a la meva manera sóc feliç. "L'important és la rosa".
Això voldrà dir que es ben viu !
ResponEliminaBon diumenge :)
Sí, Artur, és un sol de posta ben viu.
EliminaM'encanta el teu haiku. Val la pena acceptar algun risc, moltes vegades.
ResponEliminaCarme,
Eliminala seguretat és incompatible amb un alt interès, deia Forster.
Un haiku precioso. Es bueno aceptar el riesgo, Helena:
ResponEliminaUn beso
Moltes gràcies, Ana. Qui no s'arrisca no pisca!
EliminaEl océano es iracundo.
ResponEliminaComo la vida.
L'oceà és com la intempèrie, Fackel.
EliminaQuan ve la calma
ResponEliminaamb foc de matinada
m'hi va la joia.
És misteriós però molt suggeridor el teu poema, Xavier. Després de la posta ve la matinada amb la joia de viure que l'acompanya.
EliminaAcceptar el risc, és ser molt valenta o molt inconscient.
ResponEliminaM'agrada molt el teu haiku.
Bona nit, Helena.
Sa lluna,
ResponElimina‘“L’autèntica valentia consisteix a saber dominar-se la por”, posa en un Astèrix.
Moltes gràcies!
S'ha de valent per acceptar un risc impredictible a la percaça d'un objectiu desitjat. Bon haiku, Helena, gràcies. La imatge m'ha fet pensar en alguna de les Cançons de la Roda del Temps: "el sol ha anat daurant / el llarg somni de l'aigua", on tanmateix, la imatge del mar s'identifica amb la mort. M'agrada més que l'objectiu sigui l'amor!
ResponEliminaRamon,
Eliminahas endevinat que parlo de l'amor, però també de la mort. Només tinc la posta de sol a l'horitzó. Però a la meva manera sóc feliç. "L'important és la rosa".