En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 2 de juny del 2021

Antic

Masia a Gallecs dins Col·lecció de moments

Com la infantesa,
com l'autenticitat més pura,
com la terra que trepitgem
com les arrels amagades,
com la feina feta i la resistència,
com l'aliment del cos i de l'ànima.
Així: una masia.

Carme Rosanas


Com llegir el que tenies a dins
com reconèixer-t'hi
com trepitjar la mateixa terra
com coincidir en les arrels...
Així és la teva poesia.

Xavier Pujol


Com un clàssic,
com allò al que sempre tornes,
com el que s'imposa a tot,
com un cop de geni.
Així són els teus records.

Helena Bonals
a

10 comentaris:

  1. xavier pujol2 de juny del 2021, a les 17:08

    Una altra visió: la de l'Helena. "Un cop de geni"

    ResponElimina
  2. Helena Bonals2 de juny del 2021, a les 17:14

    Xavier,
    Jo visc d’algun record, que alhora és esperança.

    ResponElimina
  3. Rafael Molero Cruz2 de juny del 2021, a les 17:18

    Quanta inspiració en una Masia a Gallecs. Els tres són molt bons i originals.
    Records que no s'obliden. Remembrança de la Masia.
    Cordialment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals2 de juny del 2021, a les 18:24

      Moltes gràcies, Rafael! Les masies són llocs amb molt d'encant.

      Elimina
  4. Carme Rosanas2 de juny del 2021, a les 19:08

    M'hauré d'endur aquest teu cop de geni i fer-lo meu... a vegades em fa falta...

    Gràcies per dur tot el post cap aquí. Una abraçada, Helena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals2 de juny del 2021, a les 19:11

      A tots ens fan falta els cops de geni de tant en tant, Carme! És un luxe inspirar-se en vosaltres.

      Elimina
  5. sa lluna2 de juny del 2021, a les 20:46

    Un tríptic genial!

    Aferradetes a tots tres.

    ResponElimina
  6. KRT2 de juny del 2021, a les 22:42

    Tres poemes complementaris, tots molt bons! M'agrada sempre, aquesta mena de "tençons" poètiques en què, compartint un pretext, cadascú l'enfila diferent. És cert que els records, les arrels, la infantesa són la font on sempre acabem tornant. Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals4 de juny del 2021, a les 12:13

      Ramon,
      Moltes gràcies! Les interpretacions són com els pètals d'una flor, totes són igual de vàlides.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...