En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 20 d’agost del 2021

Amb peus de plom


 CIOTAU, Ligia

La insostenible
lleugeresa del ser.
Grotesc sublim.

a

12 comentaris:

  1. Teresa Duch20 d’agost del 2021, a les 14:27

    Quina gran imatge! Tot i que sense el títol i el poema seria només original. Magnífic tot plegat!

    ResponElimina
  2. xavier pujol20 d’agost del 2021, a les 16:59

    Res no pot aturar que s'enlairi la imaginació.

    ResponElimina
  3. artur20 d’agost del 2021, a les 18:39

    La imaginació, es la única que ens salva del estancament...
    Bon cap de setmana :)

    ResponElimina
  4. sa lluna21 d’agost del 2021, a les 13:04

    No té cap, però sí somnis.

    Bon dissabte, nina.

    ResponElimina
  5. Carme Rosanas21 d’agost del 2021, a les 20:12

    La ment al cel.
    Els dos peus a l'infern.
    Etern dilema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals21 d’agost del 2021, a les 20:26

      Bon haiku, Carme! Un dilema tan clàssic com Plató i Aristòtil!

      Elimina
  6. Ana Muela Sopeña24 de setembre del 2021, a les 23:56

    Un haiku muy bueno. Te deja pensando...

    Felicidades

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...