En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 20 d’agost de 2021

Amb peus de plom


 CIOTAU, Ligia

La insostenible
lleugeresa del ser.
Grotesc sublim.

12 comentaris:

  1. Quina gran imatge! Tot i que sense el títol i el poema seria només original. Magnífic tot plegat!

    ResponElimina
  2. Res no pot aturar que s'enlairi la imaginació.

    ResponElimina
  3. La imaginació, es la única que ens salva del estancament...
    Bon cap de setmana :)

    ResponElimina
  4. No té cap, però sí somnis.

    Bon dissabte, nina.

    ResponElimina
  5. La ment al cel.
    Els dos peus a l'infern.
    Etern dilema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon haiku, Carme! Un dilema tan clàssic com Plató i Aristòtil!

      Elimina
  6. Un haiku muy bueno. Te deja pensando...

    Felicidades

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...