FREDERIC Proves
Una rosella és a una rosa
com un diamant sense polir
a una joia acabada.
Però, tot i ser més continguda,
és la protagonista de la primavera.
La seva senzillesa, la seva austeritat,
la seva manca de pretensions,
és el que més enamora.
I si la trobes a mils
en un camp d'espigues verdes,
ja no et cal res més
per saber què és la bellesa.
Regala tota la bellesa a qui la mira, i la pren de cop a qui la cull. Per això encara m'agrada més, quan veig els camps vermells de roselles, no en puc apartar la mirada. Com a exemple i definició de bellesa es impecable.
ResponEliminaNo m’agrada de collir les roselles, de seguida es fan malbé, Carme. Estem d’acord que un camp de roselles és la bellesa per antonomàsia!
EliminaLa primavera
ResponEliminade passió s'adorna
amb la rosella
kefas
Kefas,
EliminaLa rosella d’aquesta foto és especialment apassionada, trobo.
Que bé que ho has expressat Helena.
ResponEliminaNo em cal res més!
Gràcies, Xavier! La rosella inspira!
EliminaI com la bellesa, efímera.
ResponEliminaAferradetes.
Sa lluna,
EliminaTu ho has dir, la rosella és efímera com la bellesa.
"Su sencillez, su austeridad,
ResponEliminasu falta de pretensiones..."
He ahí la clave, Helena. Es efímera. Pura gasa. Tenue y ligera, se enarbola sobre un tallo cómplice. Se sabe rebelde. Que nadie venga y me toque, es su clamor imperceptible. Pero es legión, y su sencillez se brinda como un ejemplo para los paseantes de los caminos. Se merece la amapola este homenaje que la has hecho.
Moltes gràcies, Fackel, pel teu homenatge al meu homenatge!
EliminaLa belleza habita en la sencillez. En la altivez la belleza de degrada y deja de existir...
ResponEliminaPreciosos versos
Un beso grande, Helena
Enhorabuena
Ana,
EliminaTambé és un poema sense pretensions...
Molt d'acord amb el poema, profund de tan senzill i carregat de raó. La bellesa fràgil i efímera, sense pretensions, enamora. No tothom pot ser rosa (que també s'esfullen), però a qui li ha tocat ser rosella no se n'ha d'avergonyir: li correspon jugar un paper no menys important en l'equilibri de la natura i del món.
ResponEliminaRamon,
EliminaJo prefereixo la Toscana, el Bages, els turons i els camps verds de la Gran Bretanya per davant de les muntanyes exuberants de la Cerdanya, per molt que siguin considerades superiors. Les coses contingudes són el menys és més.