Com una d'aquelles rajoles hidràuliques
que sap fer-se vella, o sigui, que no se'n fa.
Sempre tan estètica, ara torna a ser de moda,
com el que no passa mai, com el nom d'Helena.
M'han trepitjat, i m'he descolorit, però això
m'ha afegit l'encant de les coses rústiques.
Sóc a sota de tot però amb la mirada als núvols,
igual que sóc feta de quadrats i arabescos.
Connecto amb el passat, celebro el present.
Hi han coses i persones , que per temps que passi, ni pasen de moda ni s'obliden !.
ResponEliminaTant de bo, Artur!:)
EliminaPotser sigui pel bon gust de l'autor o per tot el que ha passat per ella.
ResponEliminaBona tarda, Helena.
Tot el que ha passat per aquesta rajola hidràulica li fa tenir valor, sa lluna.
EliminaBona tarda!
"Connecto amb el passat, celebro el present"...
ResponElimina...encarada al futur.
Sí, Xavier, encarada al futur! Amb optimisme!
EliminaFeta de quadrats i arabescos, que bonic!!!
ResponEliminaQue puguem continuar celebrant el present, sense desconnectar de tot els que hem viscut.
Carme,
EliminaAquest contrast entre quadrats i arabescos crec que és el principal encant de les rajoles hidràuliques, molt catalanes, molt contingudes.
Si es como ese suelo variado, multiplicado, lleno de geometrías, colores y estilos me parece maravilloso. Una mixtificación cuya armonía se concentra en la experiencia acumulada. Que, por cierto, hay que saber utilizar.
EliminaFackel,
EliminaEm captiva aquest “sòl variat, multiplicat, ple de geometries i estils”. Que és com “experiència acumulada”. No ho pots explicar millor!
Precioso poema con un final espectacular.
ResponEliminaVamos teniendo experiencias de diversos estilos. Eso confirma nuestra vida.
Un beso enorme, Helena...
Ana,
EliminaLa meva germana diu que faig molts poemes autoreivindicatius, però això m’ajuda!
Moltes gràcies i un petó!
Defensar els arabescos amb els mobles nous al damunt no és cap ruqueria. Cal viure i agrair el present.
EliminaBon poema, per cert.
cantireta,
EliminaA casa tinc una estora d'imitació de rajoles hidràuliques que és tot un lloc on descansar la vista! En contrast amb mobles blancs i més moderns a damunt em té enamorada.
Aquest és un poema que he fet mentre esperava un autobús i tenia tres quarts d'hora. Estic contenta que t'agradi!
Ens agradarà veure-la, l'estora, si no té massa visites acordades. I la propietària, també ;-))
EliminaAbraçades!
Montse,
Eliminal'estora és al pis de l'Hospitalet on visc sola, a Navarcles no fa falta perquè ja és molt maca la casa.
Aquest estiu has de venir-hi un dia, que ja toca!
Connectar-se al passat no és fàcil, però tot és possible. Mires l'habitació gran sobre tots els rejols. L'experiència conta.
ResponEliminaUn poema molt original, Helena.
No t'he visitat últimament, perquè estic molt enfrascat en moltes coses per casa i també estic llegint un nou llibre del Club de lectura que és històric.
Salutacions i cordialment.
Rafael
Si tens temps ja em visitaràs l'últim relat que he publicat en la meua pàgina. Gràcies.
Rafael,
EliminaEstava preocupada perquè feia dies que no deies res! Estic contenta que et trobis bé.
De seguida que pugui m'hi poso!
Un poema magnífic, Helena. M'ha agradat molt. Hi ha coses (i persones) que no es fan velles, que es conserven, que no acaben de passar mai; que encara que les trepitgin conserven tot el potencial, i que encara que estiguin avall miren sempre amunt. Tot el poema és una classe magistral. I l'últim vers, genial, sense comentaris.
ResponEliminaRamon,
EliminaQuan les coses es fan amb ganes sempre deuen sortir millor. Aquest poema he gaudit molt fent-lo, i això és molt important. Tot lliga, i l'escaiença és la base de la poesia. Moltes gràcies pel comentari, com sempre!