En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 18 de desembre de 2021

Espurnes condemnades


 FREDERIC Gemínides 

Pluja d'estels:
no vull cap parabrisa,
hi ha massa fosca.

20 comentaris:

  1. Bien.

    Y en realidad el Universo es una miríada inconmensurable. Un océano. Nosotros, ¿qué somos? ¿Una gootita?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una goteta o un vers, que vénen a ser el mateix, Fackel.

      Elimina
  2. A l'autopista dels estels, avui hi ha un embús considerable, però tens raó que aqueta pluja no cal que ens l’aturin, ens quedaríem massa tristos i a les fosques. Cada cop hi ha més fosca en aquest món que vivim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      És el món del revés, en comptes d'avançar retrocedim.

      Elimina
  3. "Un Univers: que ningú ja no entén
    Guerra d'estels
    Gira que gira, el món

    Tenen les urpes molt llargues
    Et cargolen i t'ajups
    Ens escanyen sense escrúpols
    Gira que gira, el món"

    Josep Fortuny

    ResponElimina
  4. Són les úniques hores on val la pena viure, a la nit, on el silenci és sagrat, on la pluja d'estels ens il·lumina... hi ha massa fosca al món.

    Aferradetes, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna, "Bring on the night, I could'nt stand another hour of day light", cantava Sting!

      Elimina
  5. Doncs beneïda pluja si ve a contrarrestar la fosca, però vigila que no t'enlluernis amb el contrast.
    Una abraçada, Helena, i bones festes!

    ResponElimina
  6. Foscor i pluja...mala combinació per viatjar ! ;)
    Salut !!.

    ResponElimina
  7. Un haiku precioso, Helena, lleno de sensibilidad y belleza.

    Un beso enorme
    Mis mejores deseos para ti en esta Navidad

    ResponElimina
  8. Eles estels són una meravella i t'obrin un món bell i formós.
    Un haiku preciós.
    Quan pugues ja em pots llegir un relat meu editat. ja fa uns dies.
    Gràcies.
    Saluts i BON NADAL.
    Rafael

    ResponElimina
  9. Molt bonic, Helena. Una pluja d'estels, que bonic, com és bonica la pluja en general, i la neu, i el mar (tot amb mesura, que deia Apol·lo, res en excés). No, no cal parabrises per a la sensibilitat: les sensacions millor directament a la pell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo hi ha coses de les quals no en tinc mai prou, Ramon...

      Elimina
  10. Vuelvo a este haiku preciosísimo cuya lectura da paz y asombro.

    Muchos abrazos y felicidad

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...