En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 26 de juliol del 2026

Alguna cosa es perd

com fer mal a la bellesa/ sols perquè no pots follar-te-la
Jaume C. Pons Alorda dins El corc 




Tot home és un violador en potència,
tota dona una prostituta en potència.
Això és l'únic que queda quan 
se'n va el vel de felicitat, de tendresa,
que envolta la duresa de la vida.
O jo he tingut molta mala sort,
o és que els altres m'enganyen.
No em pinteu de blau cel
aquesta nit tan fosca.


Un fuego prende
en nuestra hojarasca.
Apaguemóslo.

Fackel

divendres, 24 de juliol del 2026

Foc i fum


Repte Poètic Visual 378 Terra cremada

Quan el foc no et fascina,
sinó tot el contrari.
Quan l'estiu no és per viure'l,
sinó per patir-lo entre tots.
I el taronja no és eufòria,
sinó continuació del negre.
Que l'infern no és a l'altra vida,
perquè ja és mort en aquesta.

dilluns, 20 de juliol del 2026

En la pols de l'aire


VICH, Miquel Àngel Bufar

És amb les mans que fas art,
és amb el pensament, la poesia.
Amb les imatges t'amagues,
i amb el silenci mostres.
La delicadesa acompanya
les teves mans colrades,
l'inefable esdevé granític.
Les lectures van més enllà
del propòsit de l'obra, les metàfores
són com ombres que fugen.  


Un soplo largo.
Vuelan las metáforas.
Sigo leyendo.

Fackel

dimarts, 14 de juliol del 2026

I un altre cop m'escapo

Obres de Josep Maria Subirachs


Només amb temps i contrast,
la vida, fugint d'algun túnel,
pot esdevenir aquest Subirachs.
Aquell que aplega cel i terra,
que s'allibera ell i et fa vibrar a tu.
I ho fa amb l'embolcall de l'obra,
amb la pensa com a motor.
L'única finestra oberta,
el que vol dir amor a l'art.



Com un pèndol que cerca l'equilibri
entre contraris, d'un costat a l'altre.
Que és fet d'arestes i rodonesa.
Que parla del teu món interior
i de la bellesa amb què el mostres.
Quan un spoiler no fa nosa,
ja que no cal ser cap golafre,
i sols cerques allò plasmat,
tot el que et fa pensar.

dissabte, 4 de juliol del 2026

Pics d'aire blau


Repte poètic visual 377 Paisatge de muntanya 

Entre el costat obac i el solellat,
l'art n'és un reflex, un clarobscur.
Fet de realitat i d’imaginació,
de progrés i de bellesa.
Cercant la mediocritat de l'excel·lència,
contrastant el que s'assembla.
El que fa que una fotografia
sigui alguna cosa més 
que un bon enquadrament,
que una imatge idíl·lica.


Abro los ojos.
Engullido por la luz
busco reflejos.

Fackel


Entre l'obaga i el solei
el cel i el llac
mirall de vida.
Colors de sol i colors d'ombra
la pedra al cim
i l'aigua als peus.

Carme Rosanas

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...