En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 22 de setembre del 2020

Des del present


HAMITI, Bess dins Relats en català


Arrels de sol,
les úniques que duen
a lluna plena.

Helena Bonals


Somnis de lluna
braços del sol acotxen
a l'horabaixa

KEFAS


Cada capvespre
una llum endevina
claror a les branques.

Xavier Pujol


Diàleg dels astres.
Com un camí de llum
entre dos arbres.

Carme Rosanas

a

12 comentaris:

  1. Anònim22 de setembre del 2020, a les 22:31

    Somnis de lluna
    braços del sol acotxen
    a l'horabaixa

    Kefas

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals23 de setembre del 2020, a les 13:50

      Kefas,
      aquesta imatge va molt amb mi, que "provo de reflectir la llum del sol com ho fa la lluna"! Sempre vas una mica més enllà que jo en els teus poemes, en el sentit que són més poesia. Cadascú té el seu estil! Ara publicaré els vostres haikus a dalt.

      Elimina
  2. xavier pujol22 de setembre del 2020, a les 23:00

    Cada capvespre
    una llum endevina
    claror a les branques.

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas23 de setembre del 2020, a les 12:46

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Carme Rosanas23 de setembre del 2020, a les 12:47

    Diàleg dels astres.
    Com un camí de llum
    entre dos arbres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals23 de setembre del 2020, a les 13:54

      Carme,
      el diàleg entre els astres seria com el dels dos arbres. Molt ben trobat!

      Elimina
  5. artur24 de setembre del 2020, a les 11:43

    Una imatge molt inspiradora, com ho demostra totes les aportacions i que acompanyen el teu poema !
    "Tetris al Cel !" .... ( se m'ha escapat del pensament !).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals24 de setembre del 2020, a les 12:12

      Disculpa, Artur, què vol dir "Tetris al Cel"?

      Elimina
    2. artur24 de setembre del 2020, a les 12:30

      hhehehe... Tetris és un joc digital en que van caient colors de dalt a baix de la pantalla i els has de anar col·locant ordenadament.https://tetris.com/play-tetris
      i la imatge de la lluna a dalt i el sol abaix , me l'ha recordat ! (Una tonteria, ja ho sé ! heheheh)

      Elimina
  6. KRT4 d’octubre del 2020, a les 14:59

    Tots els poemes m'agraden i em fan pensar. Gràcies a tothom, i en especial a la musa que inspira la resta!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...