En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 25 d’octubre de 2020

Sibil·la Dèlfica


BUONARROTI, Miquel Àngel Sibil·la Dèlfica 
dins la Capella Sixtina


Boca petita,
ulls grans, sempre tan clàssics.
Renaixentistes.
Arrebossant bellesa,
no et canses de mirar.

Helena Bonals


El gest incert
i el temor que navega
en la mirada
emplena d'absència
aquesta bella imatge

Kefas


Gest d'inertesa,
mirada vigilant.
No pot llegir.
Cerca amb els ulls allò
que tem o bé que espera.

Carme Rosanas

16 comentaris:

  1. Un Tanka muy original, Helena. Me ha encantado.

    Besos y felicidad.
    Enhorabuena

    ResponSuprimeix
  2. I de llegir, tampoc !... com reflecteix la pintura :)
    Salut !

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És veritat, Artur, sembla que estigui llegint, la Sibil·la! I si és un elogi per a mi t'ho agraeixo.

      Suprimeix
  3. El Renaixement italià, la Renaixença catalana... Néixer cada dia és essencial.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Jo estic en plena renaixença, Xavier! Per això em dec inspirar tant en aquesta pintura.

      Suprimeix
  4. Uns versos molt elegants per a la Sibil-la Dèlfica, la qual t'ha inspirat. Una obra d'art com la de Miquel Àngel.
    Una abraçada intergalàctica.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Rafael,
      Ja ho diuen que per interpretar has de crear alguna cosa nova a partir del que veus. Moltes gràcies!

      Suprimeix
  5. El gest incert
    i el temor que navega
    en la mirada
    emplena  d'absència
    aquesta bella imatge

    kefas

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Aquesta mirada no te l'acabes així com així. El teu poema tampoc, Kefas.

      Suprimeix
  6. Ostres! He interpretat el mateix que Kefas... em sortien quasi les mateixes paraules

    Gest d'incertesa,
    mirada vigilant.
    No pot llegir.
    Cerca amb els ulls allò
    que tem o bé que espera.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Carme,
      M'agrada molt, però "No pot llegir", per què? No es pot concentrar?

      Suprimeix
    2. Allò que espera o allò que tem, li té segrestat el pensament, no pot llegir, pendent d'una altra cosa més important o potser més urgent.

      Suprimeix
    3. Ah! Diuen que és quan somniem, que ho fem sobre el que temem o sobre el que esperem!

      Suprimeix
  7. Excel·lents tankes! Fan honor a la bellesa del model (i hi aporten lectures subliminals, que sempre s'agraeixen). Aprenc dels vostres versos i reflexiono perquè no se'm rovelli la neurona. Què més puc demanar? Gràcies!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. M'agraden molt els teus comentaris, Ramon, sempre són complets!

      Suprimeix

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...