En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 25 d’octubre del 2020

Sibil·la Dèlfica


BUONARROTI, Miquel Àngel Sibil·la Dèlfica 
dins la Capella Sixtina


Boca petita,
ulls grans, sempre tan clàssics.
Renaixentistes.
Arrebossant bellesa,
no et canses de mirar.

Helena Bonals


El gest incert
i el temor que navega
en la mirada
emplena d'absència
aquesta bella imatge

Kefas


Gest d'inertesa,
mirada vigilant.
No pot llegir.
Cerca amb els ulls allò
que tem o bé que espera.

Carme Rosanas

a

16 comentaris:

  1. Ana Muela Sopeña25 d’octubre del 2020, a les 18:27

    Un Tanka muy original, Helena. Me ha encantado.

    Besos y felicidad.
    Enhorabuena

    ResponElimina
  2. artur25 d’octubre del 2020, a les 19:53

    I de llegir, tampoc !... com reflecteix la pintura :)
    Salut !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals25 d’octubre del 2020, a les 20:02

      És veritat, Artur, sembla que estigui llegint, la Sibil·la! I si és un elogi per a mi t'ho agraeixo.

      Elimina
  3. xavier pujol25 d’octubre del 2020, a les 21:24

    El Renaixement italià, la Renaixença catalana... Néixer cada dia és essencial.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals26 d’octubre del 2020, a les 15:01

      Jo estic en plena renaixença, Xavier! Per això em dec inspirar tant en aquesta pintura.

      Elimina
  4. Rafael Molero Cruz25 d’octubre del 2020, a les 21:43

    Uns versos molt elegants per a la Sibil-la Dèlfica, la qual t'ha inspirat. Una obra d'art com la de Miquel Àngel.
    Una abraçada intergalàctica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals26 d’octubre del 2020, a les 15:02

      Rafael,
      Ja ho diuen que per interpretar has de crear alguna cosa nova a partir del que veus. Moltes gràcies!

      Elimina
  5. Anònim29 d’octubre del 2020, a les 2:22

    El gest incert
    i el temor que navega
    en la mirada
    emplena  d'absència
    aquesta bella imatge

    kefas

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals29 d’octubre del 2020, a les 18:08

      Aquesta mirada no te l'acabes així com així. El teu poema tampoc, Kefas.

      Elimina
  6. Carme Rosanas29 d’octubre del 2020, a les 17:39

    Ostres! He interpretat el mateix que Kefas... em sortien quasi les mateixes paraules

    Gest d'incertesa,
    mirada vigilant.
    No pot llegir.
    Cerca amb els ulls allò
    que tem o bé que espera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals29 d’octubre del 2020, a les 18:10

      Carme,
      M'agrada molt, però "No pot llegir", per què? No es pot concentrar?

      Elimina
    2. Carme Rosanas8 de novembre del 2020, a les 18:04

      Allò que espera o allò que tem, li té segrestat el pensament, no pot llegir, pendent d'una altra cosa més important o potser més urgent.

      Elimina
    3. Helena Bonals8 de novembre del 2020, a les 21:48

      Ah! Diuen que és quan somniem, que ho fem sobre el que temem o sobre el que esperem!

      Elimina
  7. KRT2 de novembre del 2020, a les 13:00

    Excel·lents tankes! Fan honor a la bellesa del model (i hi aporten lectures subliminals, que sempre s'agraeixen). Aprenc dels vostres versos i reflexiono perquè no se'm rovelli la neurona. Què més puc demanar? Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals2 de novembre del 2020, a les 13:31

      M'agraden molt els teus comentaris, Ramon, sempre són complets!

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...