En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 22 de maig del 2020

Mirada que captiva

KEANE, Margaret dins la pel·lícula Big eyes


Negres i grans,
de llàgrima petita,
tan innocents 
com severs, aquests ulls.
Directes al teu cor.

Helena Bonals

Mirada nua
respon una pregunta.
Els peus descaços
necessiten resposta.
La innocència és severa.

Xavier Pujol

16 comentaris:

  1. Una mirada captiva, però pot ser innocent o no.... ! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'he de dir un secret, Artur. El meu nebot diu que m'hi assemblo. Per tant prefereixo de pensar que és una mirada innocent...

      Elimina
  2. Mirada nua
    respon una pregunta.
    Els peus descalços
    necessiten resposta.
    La innocència és severa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      Ara entenc per què has trigat una mica més de l'habitual a respondre! Havies de fer un poema tan brillant i misteriós com l'has fet!

      Elimina
  3. Innocents i severs, els ulls de tantes persones, les mirades de les quals defugim per covardia. Bon poema, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      podria ser com la mirada d'un nen desnutrit de l'Àfrica, és veritat.

      Elimina
  4. Aquests ulls negre i grans omplin el cor de qualsevol que llegisca aquesta tanka. És preciosa i copsen el cor. A mi m'ha inspirat la teua tanka.
    Enhorabona i una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael,
      La teva inspiració és a Relats en català? Ara ho miro!

      Elimina
    2. No, encara no he participat. Ara ho faig... Fins després...

      Elimina
  5. La mirada innocent dels infants, sovint és al mateix temps penetrant i insistent. Captiva i trasbalsa. La imatge ho reflecteix molt bé i la teva tanka encara millor. La severitat de la innocència és una idea molt interessant

    ResponElimina
    Respostes
    1. És com la bondat, Carme: ser una persona bona (que no una bona persona) no vol dir que no puguis ser ferma.

      Elimina
  6. Els dos tankas són preciosos, Helena. Concisió, bellesa i denúncia a través de la paraula.

    Enhorabona
    Una abraçada

    ResponElimina
  7. Diuen que els ulls humans no creixen i tenen la mateixa mida, per això en les criatures es veuen més grossos. No ho sé, podria ser. De totes maneres, la nena segur que comprèn el poema.
    Una abraçada, Helena.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...