En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 25 de maig de 2020

Pintoresc

ROSANAS, Carme Vilopriu
dins el blog Col·lecció de moments

De porta en porta,
entre flors i bancs
per reposar,
cap a la llum m'adreço,
sense caminar en va.

8 comentaris:

  1. A vegades, entretenir-se en els detalls és molt saludable... i també és genial no caminar en va. És una qüestió d'actitud.

    Gràcies, Helena per una versió tan bonica d'aquest passatge. És Vilopriu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      És un passatge deliciosament bell, però no és només això, no és fet en va.
      No he sabut trobar l'entrada on sortia aquesta aquarel·la en el teu blog, me'n pots passar l'enllaç, que el posaré amb la imatge?

      Elimina
  2. Les paraules reposen en el silenci dels bancs.

    ResponElimina
  3. Els teus versos
    es desborden
    entre un passadís
    de bancs i flors.
    Bello poema, que m'ha agradat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els teus comentaris, Rafael, sempre es desborden! Moltes gràcies.

      Elimina
  4. No camines en va, perquè el teu camí cap a la llum va sembrant espurnes de claror i de bellesa. No paris, Helena!

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...