ANTONI Vies tren dins Associació Fotogràfica Jaume Oller
Ho he copsat sovint en els altres,
però no m'havia passat mai encara
que significat i significant
es referissin al mateix sentit.
Que els dos costats
fessin via cap a l'horitzó.
Que la plana parell
es trobés amb la senar
amb un sol punt de llibre
que ho recordés.
La denotació i la connotació,
el zenit i el nadir,
al darrer vers aniran plegats.
No sé com explicar-te'l, però m'ha impressionat molt aquest poema.
ResponEliminaVols dir que la via va cap a l'horitzó i sempre la recordaràs!!
Aquí hi ha una connotació entre zenit i el nadir?
Gràcies per compartir.
Salutacions i una abraçada...
Rafael,
EliminaÉs com la Nit estrellada de Van Gogh, de la terra al cel i del cel a la terra, com del nadir al zenit, com de la denotació a la connotació... Tot el que he volgut expressar és això.
És un tant surrealista, aleshores ja està més clar. Des de la terra al cel i viceversa. Gràcies i fins a l'altra.
EliminaSaluts i una abraçada...
Bons companys de viatge !!
ResponEliminaSalut :)
Artur,
EliminaHo has copsat molt bé!
Es fa difícil explicar algunes sensacions. A vegades només es pot fer amb la poesia.
ResponEliminaXavier,
EliminaHo puc explicar, però no en tinc ganes. Prefereixo fer-ne un poema.
A vegades passen coses molt importants, al pensament, i a la poesia.
ResponEliminaSí, Carme, és molt important perquè és el primer cop que em passa, com ja he dit. He llegit que si vius prou, tot arriba.
EliminaLa poesia ajuda a trobar relacions insospitades entre contraris. També el significant i el significat, les dues cares d'una sola moneda o les del déu Jano, el yin i el yang, el bé i el mal, els àngels i els diables, el cel i la terra, tot forces contraposades però alhora complementàries cap a una totalitat que sovint se'ns esmuny. Bon poema!
ResponElimina