En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
El millor tresor: la felicitat.
Xavier,a vegades la infelicitat també és una mica present en el tresor, però estic d'acord amb tu.
Pot ser que la felicitat sempre sigui una propina, una gran propina.
Alfonso,Això de la propina ho agafo de Pla, i ho he repetit en alguns poemes com Pla en la seva obra. No estic massa inspirada!
Escollir grans idees de grans escriptors també és inspiració
Alfonso,l'important és la idea interior, que fa que copiar no sigui cap plagi.
Pensava com l'Alfonso. Tota felicitat és de propina. O al menys jo ho visc així.
Sí, Carme, tota felicitat és de propina. El normal és ser infeliç.
Entre la felicitat i la infelicitat hi ha un espai molt gran i cap té un valor absolut
Tens raó, Alfonso.
La felicitat és un tresor que es deu agarrar perquè no es perga. Pot ser propina de l'illa, on t'has inspirat.
M'encanta el teu comentari, Rafael! Ho sintetitza tot. La propina és en la poesia.
Quan es pot recuperar alguns horitzons perduts, val la pena gaudir-ne. I si per postres ens donen la propina de la felicitat, doncs no direm que no!
Completament d'acord, Ramon!
Ser feliç: que la darrera ametlla de la bossa no sigui amarga. Petons, amiga.
Cantireta:o que la darrera ametlla sigui tan bona com la primera! Començar bé i deixar un bon regust de boca...
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
El millor tresor: la felicitat.
ResponEliminaXavier,
Eliminaa vegades la infelicitat també és una mica present en el tresor, però estic d'acord amb tu.
Pot ser que la felicitat sempre sigui una propina, una gran propina.
ResponEliminaAlfonso,
EliminaAixò de la propina ho agafo de Pla, i ho he repetit en alguns poemes com Pla en la seva obra. No estic massa inspirada!
Escollir grans idees de grans escriptors també és inspiració
EliminaAlfonso,
Eliminal'important és la idea interior, que fa que copiar no sigui cap plagi.
Pensava com l'Alfonso. Tota felicitat és de propina. O al menys jo ho visc així.
ResponEliminaSí, Carme, tota felicitat és de propina. El normal és ser infeliç.
EliminaEntre la felicitat i la infelicitat hi ha un espai molt gran i cap té un valor absolut
EliminaTens raó, Alfonso.
EliminaLa felicitat és un tresor que es deu agarrar perquè no es perga. Pot ser propina de l'illa, on t'has inspirat.
ResponEliminaM'encanta el teu comentari, Rafael! Ho sintetitza tot. La propina és en la poesia.
EliminaQuan es pot recuperar alguns horitzons perduts, val la pena gaudir-ne. I si per postres ens donen la propina de la felicitat, doncs no direm que no!
ResponEliminaCompletament d'acord, Ramon!
EliminaSer feliç: que la darrera ametlla de la bossa no sigui amarga.
ResponEliminaPetons, amiga.
Cantireta:
Eliminao que la darrera ametlla sigui tan bona com la primera! Començar bé i deixar un bon regust de boca...