En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 5 d’agost del 2020

Tríptic


Antoni Tríptic dins Associació Fotogràfica Jaume Oller


El cel és blau,
les ales blanques,
avancis o retrocedeixis.
Jo estimo sempre,
i és problema dels altres
el que sentin per mi.
Tot just vaig pel nus.
a

15 comentaris:

  1. Carme Rosanas5 d’agost del 2020, a les 16:54

    M'encanta aquest final: Tot just vaig pel nus.

    M'has fet pensar que el nus pot durar molt i molt, perquè el desenllaç mai no sabem si es definitiu. De fet no ho és mai fins que morim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals5 d’agost del 2020, a les 17:20

      Carme,
      Això que dius té molt de sentit, perquè estic enamorada d'una persona gran.

      Elimina
  2. Rafael Molero Cruz6 d’agost del 2020, a les 18:07

    Nues pel teu amor que s'eleva com a gavina. Preciós poema triplicat.
    Una abraçada.
    Rafael

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals6 d’agost del 2020, a les 18:18

      Rafael,
      Quina gràcia, has interpretat nus com a despullats! Em refereixo al nus de "plantejament, nus i desenllaç"! Però de nua en sóc força, per altra banda...

      Elimina
    2. Rafael Molero Cruz7 d’agost del 2020, a les 17:34

      Vaja!... doncs és de "desenllaç"... Així que és en un altre sentit que implica això mateixa: "desenllaç. Gràcies i feliç dia.

      Elimina
  3. artur6 d’agost del 2020, a les 20:05

    Hi han certeses absolutes , però no las trobarem en l'amor ...seria massa fàcil !
    Bonica trilogia de imatges que sense voler , s'enganxen i formen part del paisatge de la teva fotografia a la Costa Brava !
    Bellesa crida a bellesa :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals6 d’agost del 2020, a les 22:01

      Artur,
      El meu primer amor sí que va ser absolut. Els demés s'hi acosten, em costa d'enamorar-me, en tot cas.
      Gràcies per l'elogi!

      Elimina
  4. Teresa Duch7 d’agost del 2020, a les 13:33

    Ben cert, Helena! El blanc i el blau són dintre teu i això ningú no ho pot canviar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals7 d’agost del 2020, a les 14:26

      Teresa,
      Ja ho diuen, que el pitjor enemic és l'interior. I el millor amic també.

      Elimina
  5. xavier pujol9 d’agost del 2020, a les 16:57

    Escric el comentari entre núvols, boires i llampegades.
    La humitat fa més fàcil desfer el nus. Tots els nusos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals9 d’agost del 2020, a les 18:10

      Xavier,
      jo penso que la llum del sol desfà millor els nusos!

      Elimina
  6. Carme Rosanas9 d’agost del 2020, a les 23:29

    Molt interessant, la polisèmica interpretació de nus entre uns i altres. Totes tenen sentit...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals10 d’agost del 2020, a les 10:13

      Tens raó, Carme! D'això es tracta en poesia, de la diversitat d'interpretacions.

      Elimina
  7. KRT27 d’agost del 2020, a les 23:19

    També m'agrada el vers final, colofó de tot el poema. Llegir-te és sempre un plaer!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals29 d’agost del 2020, a les 18:41

      El plaer és meu! Si tu no gaudeixes escrivint, els teus lectors tampoc gaudiran llegint-te.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...