En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 4 d’octubre del 2020

El meu primer premi




Una cosa molt gran en una de molt petita, és aquest premi. Em fa moltíssima il·lusió, perquè no és el primer cop que m'hi presento, i no és gens fàcil de guanyar un premi, encara que sigui en tercer lloc. 
a

18 comentaris:

  1. artur4 d’octubre del 2020, a les 13:26

    Enhorabona , Helena !! Res és fàcil i amb constància i treball , arriben les alegries.
    Felicitats !! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals4 d’octubre del 2020, a les 14:26

      Artur,
      No és la primera vegada que m'hi presento!
      Moltes gràcies!

      Elimina
  2. Carme Rosanas4 d’octubre del 2020, a les 14:07

    Enhorabona Helena! Efectivament no és gens fàcil. Te l'has ben guanyat!

    ResponElimina
  3. KRT4 d’octubre del 2020, a les 14:55

    L'enhorabona! Bons versos, esmenant Eliot i tot. Cada mes, cada dia poden ser cruels, tanmateix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals5 d’octubre del 2020, a les 13:50

      Ramon,
      Tens raó, molts mesos poden ser cruels, però per a mi cap com el gener.

      Elimina
  4. xavier pujol4 d’octubre del 2020, a les 20:17

    Per molts anys Helena segueixis escrivint poemes, amb premi o sense.
    I sobretot felicitacions per aquest.

    ResponElimina
  5. Alfonso Robles Motos4 d’octubre del 2020, a les 23:48

    Enhorabona Helena, la teva especial sensibilitat s'ho mereixia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals5 d’octubre del 2020, a les 13:51

      Alfonso,
      M'he presentat a molts premis, per això em fa tanta il·lusió aquest.

      Elimina
  6. Anònim5 d’octubre del 2020, a les 2:38

    Sento com trina
    en aquests temps tan foscos
    l'ocellet tanka
    amb un bell cant que obre
    la porta premiada

    Enhorabona Helena!
    kefas

    ResponElimina
  7. Ana Muela Sopeña6 d’octubre del 2020, a les 12:10

    Felicidades, Helena:

    El poema es maravilloso. Muy merecido el premio.

    Un fuerte abrazo
    Ana

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals6 d’octubre del 2020, a les 13:37

      Ana,
      Moltíssimes gràcies! Són dos poemes, dues tankes, agrupades.

      Elimina
  8. Rafael Molero Cruz8 d’octubre del 2020, a les 16:54

    Tens un estil molt bonic amb aquestes dues tankes. Felicitat, Helena.
    Que passes un bon dia.
    Una abraçada, Rafael Molero

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...