En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 14 de juliol del 2020

Solterassa


MIGURENA  Creativa


Quan jo estimo, el meu amor té un valor en ell mateix, i en relació a aquells de qui no he pogut arribar a enamorar-me'n mai. La negació, l'orgull de joventut, és bellesa encara no robada, és enteresa en la cerca de l'impossible.

10 comentaris:

  1. La cocacola pot servir per comparar diferents estils o maneres d'estimar:
    Amor massa ensucrat.
    Amor light
    Amor descafeïnat...
    En tot cas, la veritable fórmula de l'amor és un secret.

    ResponElimina
  2. L'amor, tens raó, sempre té valor per ell mateix. La bellesa no robada, la recerca de l'impossible, té la seva força. Molta. I potser ens dura per sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant de bo duri per sempre: "Cercar l'impossible ens cal, i no que mori el desig", diu Marià Villangómez.

      Elimina
  3. La solteria , nomes és una altre manera de viure ;)
    https://youtu.be/P0kQdJ8ExYA

    ResponElimina
  4. L'amor està en un mateix, segon com siga interpretat. Molt bo, el teu sentiment d'amor. Encara que estigues soltera pots enamorar-te.
    Una abraçada. Rafael

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael:
      "No es va casar mai, però va viure permanentment enamorat" diu Josep Pla a El quadern gris!

      Elimina
  5. Molt bé. Així que Josep Pla viu enamorat, en el seu "El quadern gris.
    Correcte. Gràcies...
    Rafael Molero

    ResponElimina
  6. Molt ben expressat, Helena. M'agrada que l'amor tingui un valor, també, en relació, per oposició, als altres que hom no estima. I que la bellesa encara no robada ens doni força per intentar atènyer "the impossible dream" (almenys intentar-ho, sense rendir-se a la primera). Tot plegat és un combat permanent, i és útil mentre som conscients de la lluita, desigual, per assolir de tocar un cel que sembla escapolir-se'ns sempre. No defalleixis!

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...