Artur, Em diu això: "Sí, digues-li que molt. El dibuix i la idea molt bona. I també m'ha fet il·lusió saber que era seva, perquè havia estat seguidor del meu blog" (Esguard verd en un fons blau)
Doncs content i agraït ! Es cert, ara fa temps que no ha escrit en aquest blog, anima-la a seguir i dóna-li una abraçada de part meva !. I una altre, per a tu, Helena ! ;)
M'agrada que l'amor sigui rodó, i que creixi i que s'enfili ben amunt. I que s'expressi ens les mans (i ens els ulls, i en la veu i en el somriure...). A mesura que ens fem vells, s'aprecia un amor tàcit, que sàpigues que hi és i que sempre hi serà, tot i que no faci gaires bombolles.
Perquè les mans s'uneixin així, necessiten d'una bona "excusa" !
ResponEliminaBon cap de setmana ;)
PD. Li va agradar el "regal" a la teva amiga? ;)
Artur,
EliminaEm diu això: "Sí, digues-li que molt. El dibuix i la idea molt bona. I també m'ha fet il·lusió saber que era seva, perquè havia estat seguidor del meu blog" (Esguard verd en un fons blau)
Doncs content i agraït ! Es cert, ara fa temps que no ha escrit en aquest blog, anima-la a seguir i dóna-li una abraçada de part meva !.
EliminaI una altre, per a tu, Helena ! ;)
No sé si havia vist mai un monument a l'amor. En fas una bona interpretació.
ResponEliminaLes mans el xerren.
Els ulls encara més,
l'amor, amor.
Carme,
EliminaM'he inspirat en la frase feta "L'amor neix als ulls, i els ulls el xerren". Per això m'agrada el teu haiku!
No coneixia la frase, moltes gràcies, però la comparteixo. Els ulls no enganyen.
EliminaM'agrada que l'amor sigui rodó, i que creixi i que s'enfili ben amunt. I que s'expressi ens les mans (i ens els ulls, i en la veu i en el somriure...). A mesura que ens fem vells, s'aprecia un amor tàcit, que sàpigues que hi és i que sempre hi serà, tot i que no faci gaires bombolles.
ResponEliminaRamon,
EliminaFer-se vell és saber sempre estimar més, crec.
Els teus versos parlen per sí sols. L'amor és redó, perquè torna per si sols.
ResponEliminaUna abraçada... Rafael
Rafael,
Eliminaun amor rodó seria un gran amor...
Tan sols hi ha una paraula
ResponEliminaque ens pugui orientar
és penyora i llibertat:
estimar i ser estimat.
És la nit i també el dia
és silenci i és cançó
és tristesa i alegria
és enyor i és passió.
Tan sols hi ha una paraula
que ens faci perdurar
és la llum i el color
és amor, amor, amor.
No t'hi poses per poc, Xavier! Molt maco, aquest poema. Es nota que saps de què parles!
Elimina