En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 29 de juliol del 2020

Intuïció


Niporepte 299 Aigua! Xooof!
dins Relats en català

Per submergir-te
en els versos, no els cal
ser transparents.
El sentit del poema,
teu abans de llançar-te. 

Helena Bonals


Quan et despulles
de totes les paraules
és quan els llavis
del sentit de la vida
et besen en silenci.

Kefas
a

12 comentaris:

  1. Carme Rosanas29 de juliol del 2020, a les 16:51

    Captar-lo sense pensar... la millor manera d'entendre la poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals29 de juliol del 2020, a les 17:09

      Sí, Carme. Això em passa fins i tot amb poemes meus, que no els acabo d'entendre, però que els sento moltíssim. Crec que l'a priori és fonamental.

      Elimina
  2. Anònim29 de juliol del 2020, a les 18:51

    Quan et despulles
    de totes les paraules
    és quan els llavis
    del sentit de la vida
    et besen en silenci

    Kefas

    ResponElimina
  3. xavier pujol29 de juliol del 2020, a les 21:08

    Parafrasejant els Rolling Stones:
    Sé que només és poesia, però a mi m'agrada, sí, sí.

    ...but I like it...
    Oh, well, I like it, I like it, I like it...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals29 de juliol del 2020, a les 21:40

      Xavier,
      "només és poesia" parla d'una cosa molt gran en una de molt petita...

      Elimina
  4. Alfonso Robles Motos30 de juliol del 2020, a les 1:01

    M'agrada. A vegades no calen moltes paraules per arribar a l'interior.

    ResponElimina
  5. Rafael Molero Cruz30 de juliol del 2020, a les 18:31

    Cal submergir-se dins dels versos i copsar-los sencers. Molt bo, Helena. M'ha agradat molt.
    Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals30 de juliol del 2020, a les 18:57

      Moltes gràcies, Rafael, tu en saps, de submergir-te en els meus versos!

      Elimina
  6. KRT27 d’agost del 2020, a les 23:23

    I si en llegir el poema, submergir-m'hi, integrar-lo en el meu cap o en el meu cor i fer-lo una mica meu, hi trobo altres coses, coses que tu no havies pas pensat quan l'escrivies? Això sol passar, i totes les coses que un vers qualsevol suggereixi a un lector qualsevol les hi ha posat el poeta, fins i tot sense voler-ho fer, com qui ha sembrat blat i li surten roselles. És la màgia de la poesia.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...