S'avança amb successius començaments
Enric Miralles (arquitecte)
ARTUR dins Artur Artesania
Poques vegades m'han arribat
al cor en aquesta vida.
Però ara prefereixo de ser jo
la seduïda seductora.
L'ham només és el principi,
l'esclat que et fa estar en vena.
Tot i el dolor, no puc
ni vull arrencar-me'l.
No oblido mai que recordar
és tornar al cor.
Em quedo amb la idea de llibertat del poema: la de preferir ara ser seduïda, la de quedar-te amb el dolor de l'ham perquè no vols arrencar-te'l. La llibertat ho compensa.
ResponEliminaTeresa,
EliminaL'ham és un dels pocs moments en què la vida val la pena. És clar que no vull arrencar-me'l.
No s'arriba fàcilment al cor d'algú ... L'ham ha de tenir la suficient dolçor per atrapar-lo i que mai causi dolor...pot semblar una contradicció, però en realitat és un art !.
ResponEliminaGràcies per atrapar el meu dibuix, als teus versos :)
Salut !
Artur,
EliminaL'ham és una metàfora per parlar de la flor de l'enamorament. Encara que no faci mal, existeix la felicitat i el dolor d'estimar.
M'agrada molt el teu dibuix!
La xarxa de l'amor és més amable que l'ham. I més indolora.
ResponEliminaXavier,
Elimina"the firt cut is the deepest", canta Rod Stewart. Jo prefereixo l'enamorament per davant de l'amor. Hi ha qui creu el contrari!
Sabiduría en tus letras, Helena:
ResponEliminaUn beso grande
y
una abraçada
Moltes gràcies, Ana!
EliminaUn petó i una abraçada!
L'esclat de l'enamorament no té cap altra cosa amb què se'l pugui comparar. L'amor també és important, i més suau i més creatiu, però per a mi són moments diferents i incomparables. Res com l'enamorament per sentir-se permanentment viva, malgrat la punxada de l'ham.
ResponEliminaUna vegada vaig veure una pel·lícula que es deia en castellà La alegria de vivir i en francès Les enfants du marais on sortia una nena petita que donava una mena definició molt bonica de què és enamorar-se. Ella Deia que estava contenta i trista a la vegada. Una mica, jo crec que és això. Sempre se sent mancança en l'enamorament i alguna punxada i joia inacabable també.
M'agrada molt tot el que dius, Carme!
EliminaJo quan m'enamoro és com si m'agafessin per les espatlles cap amunt. El que deia la nena també és cert.
M'agrada això de quedar-se amb el dolor, i no voler ni poder arrancar-se'l. I és ben cert que recordar es fa amb el cor. Gràcies.
ResponEliminaRamon,
EliminaTinc un altre poema en aquest sentit:
No és pas viure
allò que m'interessa,
sinó l'abella,
atrapada en resina,
amb tot el seu dolor.
També fa meditar. Tens un do!
Elimina