Molt interessant aquesta proposta de compondre una cançó excel-lent, perquè compren o vagen a la biblioteca o al dentista o a la perruqueria. Així arribaries a ser artista de cançons. Ah! sí, quan vulguis ja en tinc un altre relat en Relats en Català. Gràcies, si em saludes i llegeixes. Saluts Rafael
És que si ets heavy o punk ja no ets artista, Xavier! Això de la música "Chill out"... hi havia una època que a la biblioteca posaven la mateixa, molt fluixa, una vegada rere l'altra. Només per això la feina se'm feia un infern. Ara ja no posen cap música, les protestes dels usuaris que no podien estudiar els van tombar.
L'art si se sotmet al mercantilisme ja no ho és. I malauradament ara n'hi ha molt d'aquest. És clar que els artistes també han de viure i és clar que per poder viure de l'art s'ha de ser molt bo. No m'agrada, però ho entenc, Helena.
Teresa, Un personatge femení de La insostenible lleugeresa del ser no anava a cap restaurant que tingués fil musical. Però si no n'hi ha cap que no en tingui, de fet! La teva reflexió m'agrada.
Quan un artista ha projectat la seva obra al món, en perd el control. I hom la utilitza per a finalitats que no sempre l'autor subscriuria. Penso en com el tardofranquisme es va apropiar del prestigi d'artistes exiliats de renom internacional (Juan Ramón Jiménez, Machado, Picasso...) i fins dels que havia assassinat (Lorca). A mi tampoc m'agraden els locals que tenen musiqueta, ni que al desembre posin nadales per la megafonia dels carrers.
Molt interessant aquesta proposta de compondre una cançó excel-lent, perquè compren o vagen a la biblioteca o al dentista o a la perruqueria. Així arribaries a ser artista de cançons.
ResponEliminaAh! sí, quan vulguis ja en tinc un altre relat en Relats en Català.
Gràcies, si em saludes i llegeixes.
Saluts Rafael
Rafael,
EliminaJo no vull ser artista de cançons perquè sonin en una botiga!
No és culpable l'artista del lloc on van a caure les seves obres.... segur que moltes vegades no ho decideix ;)
ResponEliminaBon setembre !!
És veritat, Artur! I és una pena.
EliminaA no ser que facis una cançó heavy o punk. Segur que no la confonen amb música "Chill out" d'aquella feta per als ascensors...
ResponEliminaÉs que si ets heavy o punk ja no ets artista, Xavier!
EliminaAixò de la música "Chill out"... hi havia una època que a la biblioteca posaven la mateixa, molt fluixa, una vegada rere l'altra. Només per això la feina se'm feia un infern. Ara ja no posen cap música, les protestes dels usuaris que no podien estudiar els van tombar.
A vegades és una pena, sí, malaguanyades cançons... amb tot potser hi ha artistes que n'estan contents, d'altres potser no.
ResponEliminaA mi em cauria la cara de vergonya, Carme!
EliminaL'art si se sotmet al mercantilisme ja no ho és. I malauradament ara n'hi ha molt d'aquest. És clar que els artistes també han de viure i és clar que per poder viure de l'art s'ha de ser molt bo. No m'agrada, però ho entenc, Helena.
ResponEliminaTeresa,
EliminaUn personatge femení de La insostenible lleugeresa del ser no anava a cap restaurant que tingués fil musical. Però si no n'hi ha cap que no en tingui, de fet!
La teva reflexió m'agrada.
Quan un artista ha projectat la seva obra al món, en perd el control. I hom la utilitza per a finalitats que no sempre l'autor subscriuria. Penso en com el tardofranquisme es va apropiar del prestigi d'artistes exiliats de renom internacional (Juan Ramón Jiménez, Machado, Picasso...) i fins dels que havia assassinat (Lorca). A mi tampoc m'agraden els locals que tenen musiqueta, ni que al desembre posin nadales per la megafonia dels carrers.
ResponElimina