ROSANAS, Carme, Relats d'estiu del mes d'agost
Pot verdejar
sense trepitjar el terra
el meu amor.
No cerqueu les arrels
en les convencions.
(Helena Bonals)
L'amoR és Roma
com el sostre és el terra
quan et capgires.
Som la convenció
de la terra i l'aigua.
(Kefas)
En les convencions no arrela res, i als sentiments més autèntics i més sincers, no els agraden gaire o gens les convencions. I també em fa molta gràcia que hagis utilitzat aquesta paraula, perquè precisament aquesta cúpula és feta per a fer-hi convencions. Tronem a jugar amb la polisèmia dels mots. Tant li fa si quan el tries n'ets conscient o no. Això és la poesia. Un aplaudiment, Helena!
ResponEliminaHavia deixat un comentari ahir i veig que no va quedar... de vegades em descuido el darrer clic, es veu.
Carme,
EliminaLes casualitats fan poesia. L'escaiença, encara que jo no en sabia res, d'això que dius.
Hi ha poca vegetació aèria, però existeix, com els clavellets al ferro dels balcons, per exemple. Però una cosa bella pot arrelar i no forçosament en les convencions, perquè hi ha altres formes de viure.
ResponEliminaUna abraçada, Helena, i felicitats per demà.
Olga,
Eliminamoltes gràcies, pel comentari, i per la felicitació. A tu també et felicito!
Amb convencions o sense, tu no ets convenlional.
EliminaDemà és la patrona d'Escaló a la Vall d'Àneu.
Per molts anys Helena
Xavier,
EliminaQuè vol dir convenlional?
No faré anys, és el meu sant! Gràcies!!!
Convenlional en aquest context volia dir convencional.
EliminaJa ho he entès que és el teu sant. Els antics diem igualment "per molts anys"
Doncs en vida teva, Xavier! Moltes gràcies!
EliminaMoltes felicitats, Helena!! Que passis un bon dia! Una abraçada.
ResponEliminaMoltes gràcies, Carme! Aquest any m'han felicitat moltes persones!
EliminaFelicitats, Helena! (avui sí, puntual, seguint la "convenció").
ResponEliminaAugust,
Eliminaem fa molta il·lusió aquesta convenció! Moltes gràcies!
Amor de volada :)
ResponEliminaFelicitats , pel poema i pel teu dia !!
Artur,
EliminaMolt bona això de l'"amor de volada"! És ben bé així. I moltes gràcies!
Quin poema més original i amb molta disposició. Felicitacions pel teu sant i que el passes bé.
ResponEliminaEn la foto en la Costa Brava, estàs molt bé i molt bonica.
Salutacions...
Rafael
Rafael,
EliminaMoltes gràcies per tot el que em dius!
Felicitats endarrerides, Helena, i felicitats per dir tant amb tan poques paraules. M'han dit que el nom de la meva neta Elna ve d'Helena. Ho hauré d'investigar.
ResponEliminaTeresa,
EliminaSí que ve d'Helena Elna!
L'amoR és Roma
ResponEliminacom el sostre és el terra
quan et capgires.
Som la convenció
de la terra i l'aigua.
Felicitats capvuitades, torxa!
kefas
Kefas,
Eliminacom ho saps que Helena vol dir torxa en grec?
M'ha agradat molt el poema. Ben cert, una planta, una vida pot arrelar en molts llocs; fins entre les escletxes de l'asfalt hi broten flors... Com més vell em faig, més m'adono que no ens cal ser sempre tan convencionals, que l'originalitat pot ser un repte assumit amb elegància. I l'art ha de ser arriscat, la convenció és per als imitadors, els epígons. Els teus versos tenen la virtut de fer-me adés somriure, adés fer-me pensar, sovint ambdues coses. Gràcies!
ResponEliminaFeia dies que estava enfeinat (i recentment, de viatge: acabo de tornar) i se'm va passar de felicitar-te pèl teu sant. però com que "tots els sants tenen vuitada", doncs per molts anys (jo també tinc una edat per dir-ho així: que per molts anys puguis celebrar la teva onomàstica).