Niporepte 306 Mirall [d'aigua] trencat
dins Relats en català
L'ombra s'endinsa
al bassal, i el meu ésser,
en l'obra d'art.
Helena Bonals
i l'ésser vibra
quan el plugim li besa
la pell de l'aigua
Kefas
El toll d'aigua
reflecteix la celístia
Cauen les llàgrimes
Xavier Pujol
Les gotes trenquen
el mirall que em retorna.
Ja no soc jo.
Carme Rosanas
i l'ésser vibra
ResponEliminaquan el plugim li besa
la pell d'aigua
kefas
M'agrada molt, Kefas. Es tracta de vibrar, sempre, quan es tracta d'art.
EliminaEl toll d'aigua
ResponEliminareflecteix la celístia
Cauen les llàgrimes
Xavier,
EliminaÉs quan reflecteixes la celístia que cauen les llàgrimes. Preciós!
Les ombres trenquen
ResponEliminael mirall que em retorna.
Ja no soc jo.
Hi torno, havia de ser així.
ResponEliminaD'on han sortit les ombres?
Juraria que havia posat gotes...
Les gotes trenquen
el mirall que em retorna.
Ja no soc jo.
Carme,
EliminaLes gotes impedeixen que el toll reflecteixi el teu cap, per això ja no ets tu en ell.
D'un bassal l'obra d'art. Molt bona inspiració, Helena.
ResponEliminaL'home amb farcell
es reflecteix ja quan plou,
el toll és art.
Rafael,
Eliminal'ombra, el toll, és el farcell de l'art.
Carai, quin enfilall més ric de percepcions! És admirable, com sabeu extreure, d'una imatge quotidiana, aparentment banal, unes reflexions tan diverses i tan ben trenades. Un goig, Helena, aquesta finestra a unes altres realitats no sempre evidents, que entre tu i la resta de poetes aneu reconstruint per a gaudi dels vostres admiradors.
ResponEliminaAquest és un poema dels que me'ls dicta la imatge de principi a final. Per això he guanyat el miniconcurs que fem a relats en català.
Elimina