En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 8 d’octubre de 2020

Condensat


 FREDERIC Al fons el far...


Un poema és 
un llamp que no trona,
un torrent contingut,
una mar concisa.

El far transmet la seva llum.

14 comentaris:

  1. La cresta de l'onada, l'iceberg del Titanic.

    ResponSuprimeix
  2. M'agrada molt el poema i cadascuna de les contradiccions o oximorons de cada vers. Fins i tot els d'en Xavier.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Carme!!! Seria un poema llamp, com a mi m'agraden, ben curts.

      Suprimeix
  3. Tot bon poema és un far, o una brúixola, o un mirall. I tot i tothom som sempre una suma de contraris en etern (des)equilibri. M'agrada molt, Helena. No deixis que s'apagui la llum d'aquest far, ni que sigui de dia.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ramon,
      El que vull indicar és que m'agrada de tenir-ho tot alhora, com fa el millor art. En la timidesa i el deseiximent hi ha el veritable talent.

      Suprimeix
  4. Ben trobat, xiqueta. Costa molt d'explicar què és un poema als que s'hi inicien. Ho faré amb el teu poema, si tinc el teu permís.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. I tant que tens el meu permís, cantireta! Però cadascú hauria de trobar què és un poema per ell sol.

      Suprimeix
    2. En la docència, que jo practico ja fa més de 25 anys, cal un mestre que obri la font perquè després cadascú se graduï el raig com vullga.

      Suprimeix
    3. M'encanta aquesta imatge que fas servir, Montse!

      Suprimeix
  5. El poema és la il.lusió del poeta. Sona a glòria, el teu poema.
    Saluts i abraçada...
    Rafael
    Ja en tinc un nou poema, en Relats a Català. Quan vullgues...

    ResponSuprimeix
  6. Bellísimo poema breve, Helena. Has definido en poema con maestría y elegancia.

    Besos

    ResponSuprimeix

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...