En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 5 de setembre del 2020

El desig de repetir

i com voldria perdre-m'hi
i enamorar-m'hi com ahir
ans que se m'acluquin els ulls

"El metec" de Georges Moustaki


AGUS, Sant Jaume d'Olzinelles IV dins 


Per molt desballestat
que sigui el meu passat,
no hi ha cap sinònim
per a la meva felicitat.
Tot i que el verd 
ara floreix de nou
just al llindar entre 
l'interior i la bellesa.

a

10 comentaris:

  1. Carme Rosanas5 de setembre del 2020, a les 22:14

    Just al llindar, és un bon lloc i sobretot una expressió molt bonica.

    ResponElimina
  2. KRT7 de setembre del 2020, a les 22:55

    L'art sempre neix als llindars, a les fronteres, als espais ambigus. D'aquesta manera, fins del racó més desballestat del nostre interior en pot sortir un poema que ens ajudi a entendre'ns i a fer front al futur, a travessar el llindar i continuar avançant. Jo tampoc no sabria trobar sinònims per a la felicitat. En canvi, de metàfores per a la infelicitat, en sé veure pertot: deu ser que em faig (més) vell. Gràcies pels teus versos, sempre tan suggeridors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals10 de setembre del 2020, a les 20:29

      Ramon,
      és que jo no sé si el vull travessar, el llindar. Sempre em quedo a la porta. Cosa que té el seu encant.

      Elimina
  3. xavier pujol8 de setembre del 2020, a les 21:51

    Quan un artista plasma la bellesa, sigui en poesia, pintura o música, generalment ho extreu del seu interior.
    Val la pena buscar a les profunditats de cadascú.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals10 de setembre del 2020, a les 20:30

      Sí, Xavier, la idea interior fa que t'inspiris en un altre artista, sense que sigui un plagi.

      Elimina
  4. artur9 de setembre del 2020, a les 12:49

    De les pedres en fan pans i de les tristeses, bellesa.Ningú voldria perdre lo viscut , per desballestat que sigui ... es d'allà que se'n treuen les forces per ressorgir.
    Bon setembre :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals10 de setembre del 2020, a les 20:31

      M'agrada molt la teva reflexió, Artur! De les tristeses, bellesa...

      Elimina
  5. Rafael Molero Cruz10 de setembre del 2020, a les 19:00

    No cal buscar sinònims per a la felicitat. L'interior és el més formós de la bellesa. Molt bo i original, Helena.
    Saluts i cuida't...
    Rafael

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...