M'agrada molt aquest protegir-nos i mostra a la vegada.
Hi ha mil paral·lelismes a la visd que s'hi adapten. Veure millor, amb un punt de vista més ampli, sense poder-ho tocar. I si t'apropes molt, i ho pots tocar amb els dits, guanyes unes coses però perds molta perspectiva i punts de vista. Molt ben trobat, Helena.
Molt bon poema, Helena. En efecte, tot té doble sentit, tot en la vida admet més d'una lectura. La tardor connota decadència, i ens en voldríem protegir (si poguéssim); però també exhibeix dignitat i bellesa (i fa goig de contemplar-la i treure'n joia de viure i cantar). Un pont està penjat entremig de totes dimensions (té un damunt i un dessota, un paisatge a dreta i a esquerra, hi pots anar a algun lloc o en pots venir...). Aquesta multiplicitat ens dona sentit i, ves per on, de quina forma més inesperada, m'has fet pensar en Sagarra ("i ens dona un punt d'humilitat de cendra / per estimar un racó dintre l'espai"). Gràcies per despertar en els lectors espurnes de reflexió!
Ana, L'ambigüetat, com l'ambivalència, és veritat que ens persegueixen. Però crec que poder veure les coses des de més d'un costat és una sort. Una abraçada!
El doble sentit de la tardor, amb el pont, ens fa sentir-nos millor.
ResponEliminaMolt bonica tanka.
Salutacions.
Rafael,
EliminaM'agrada que la meva tanka et faci sentir millor!
Per sobre els arbres
ResponEliminaper sota les muntanyes
amb sentit doble.
Molt i molt ben trobat, Xavier!
EliminaTe'l publico a dalt!
M'agrada molt aquest protegir-nos i mostra a la vegada.
ResponEliminaHi ha mil paral·lelismes a la visd que s'hi adapten. Veure millor, amb un punt de vista més ampli, sense poder-ho tocar. I si t'apropes molt, i ho pots tocar amb els dits, guanyes unes coses però perds molta perspectiva i punts de vista. Molt ben trobat, Helena.
Carme,
EliminaCom en l'amor de lluny, em fas pensar!
Molt bon poema, Helena. En efecte, tot té doble sentit, tot en la vida admet més d'una lectura. La tardor connota decadència, i ens en voldríem protegir (si poguéssim); però també exhibeix dignitat i bellesa (i fa goig de contemplar-la i treure'n joia de viure i cantar). Un pont està penjat entremig de totes dimensions (té un damunt i un dessota, un paisatge a dreta i a esquerra, hi pots anar a algun lloc o en pots venir...). Aquesta multiplicitat ens dona sentit i, ves per on, de quina forma més inesperada, m'has fet pensar en Sagarra ("i ens dona un punt d'humilitat de cendra / per estimar un racó dintre l'espai"). Gràcies per despertar en els lectors espurnes de reflexió!
ResponEliminaM'embadaleix la teva interpretació, Ramon! És tot el que jo voldria dir i més i tot!
EliminaCanviar el punt de vista de tot, ens pot enriquir la mirada.
ResponEliminaBonic !
Salut :)
Artur,
Eliminadeu ser bonic com la tardor!
Sí, hay dobles sentidos, y no solo en un puente -a veces más- pero la dirección siempre es única. Y muy única.
ResponEliminaSí, sempre endavant, Fackel!
ResponEliminaLos dobles sentidos nos persiguen en la vida...
ResponEliminaUn poema de dos muy bueno
Una abraçada, Helena
Ana,
EliminaL'ambigüetat, com l'ambivalència, és veritat que ens persegueixen. Però crec que poder veure les coses des de més d'un costat és una sort.
Una abraçada!