En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 11 de novembre de 2020

Sobre Ferrater II

(He fet un poema nou inspirat en un altre fragment del poema A l'inrevés, perquè l'anterior no agradava a un familiar, i l'he esborrat)


els peus d'un noi/caragolats al fil del trampolí

Com la corda d'un estel,
els teus peus no oblidaran mai del tot,
en l'instant del salt al buit,
aquell dolor de crear, tan atàvic.

Helena Bonals



Les paraules alimenten
Quan porten vitamina B
algú pot pensar que és K


Diré la pluja frenètica d'agost

Ansietat
el seu nom obre a cops de martell
les portes del quarto rodó on conviu la llum
amb la solitud
S'escampa la pluja
i la humitat
cobreix de molsa les boques closes.


El peix llisquent com un arquet de violí

Sabíem el que havia de passar
quan s'aixecà tímida i esdevingué far
i la seva llum et va omplir d'onades
que s'enfilaven més enllà de la música.

Kefas

21 comentaris:

  1. Hola bona nit. Tot bé? Vull presentar el meu Blogger sobre cultura, viatges i turisme. M'agradaria convidar-vos a seguir el meu Blogger.

    https://viagenspelobrasilerio.blogspot.com/?m=1

    ResponSuprimeix
  2. Muy hermoso tu poema. Gracias por visitar mi blog.

    Un beso enorme

    ResponSuprimeix
  3. Un salt al 8. Un 9 concepte per calmar la 7 de crear. Sabent que no som 10s

    ResponSuprimeix
  4. No s'han d'esborrar cap poema, perquè no li agradi a una altra persona... només si no agrada a qui l'ha escrit. Però vaja, ja està fet. I tampoc és greu.

    Aquest espero que li agradi, a mi m'agrada molt.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. A l'Eduard López també li ha agradat molt, Carme! És qui ho organitza.

      Suprimeix
  5. Bona tarda Helena. M'agradaria convidar-vos a seguir el meu Blogger. Podeu traduir del portuguès al català o al castellà. Només al traductor o al traductor amb banderes. Tot a la part dreta de Blogger.

    ResponSuprimeix
  6. https://viagenspelobrasilerio.blogspot.com/2020/11/parque-aterro-do-flamengo-parte-ii-rio.html?m=0

    ResponSuprimeix
  7. No es pot escriure a gust de tothom... sempre hi haurà alguna discrepància , per tant, feina impossible ! Sigues tu mateixa i estaràs contenta amb tu !
    Salut ;)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Artur,
      Li vaig fer cas, tot i no estar-hi d'acord, per si de cas. Tot es pot veure de més d'un costat.

      Suprimeix
  8. Les paraules alimenten.
    Quan porten vitamina B
    algú pot pensar que és K

    Diré la pluja frenètica d'agost

    Ansietat
    el seu nom obre a cops de martell
    les portes del quarto rodó on conviu la llum
    amb la solitud
    S'escampa la pluja
    i la humitat
    cobreix de molsa les boques closes.


    El peix llisquent com un arquet de violí

    Sabíem el que havia de passar
    quan s'aixecà tímida i esdevingué far
    i la seva llum et va omplir d'onades
    que s'enfilaven més enllà de la música.

    kefas

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Kefas,
      Ja t'ho he publicat, com pots veure. Ferrater t'inspira molt!

      Suprimeix
  9. La creació
    es fa amb els estels bons
    sense parar,
    com és el trampolí
    que em fa pujar al cel.

    -M'ha inspirat el teu poema, Helena. El teu és molt original. Gràcies per compartir.
    Ja tinc un altre "poema", en Relats en Català. Gràcies...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Rafael,
      M'agrada molt el teu trampolí! Jo també vull pujar al cel! Ara et visito!

      Suprimeix
    2. El de "Quina divinitat" ja te l'he comentat!

      Suprimeix
  10. M'agraden els poemes de Ferrater, i m'agrada el teu poema, i la derivada que en treu del barret el mag Kefas. Una reverència admirada a tots plegats, i gràcies per amorosir amb poesia una realitat tan sovint desmanyotada! No pareu, si us plau.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ferrater és una espineta que tinc clavada des de la carrera, per a mi és un repte qualsevol poema inspirat en ell!

      Suprimeix
  11. Hola Helena Bonals, el del CORONAVIRUS ja està editat...
    Quan vulgues i tingues temps.
    Saluts...

    ResponSuprimeix

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...