(He fet un poema nou inspirat en un altre fragment del poema A l'inrevés, perquè l'anterior no agradava a un familiar, i l'he esborrat)
els peus d'un noi/caragolats al fil del trampolí
Com la corda d'un estel,
els teus peus no oblidaran mai del tot,
en l'instant del salt al buit,
aquell dolor de crear, tan atàvic.
Helena Bonals
Les paraules alimenten
Quan porten vitamina B
algú pot pensar que és K
Diré la pluja frenètica d'agost
Ansietat
el seu nom obre a cops de martell
les portes del quarto rodó on conviu la llum
amb la solitud
S'escampa la pluja
i la humitat
cobreix de molsa les boques closes.
El peix llisquent com un arquet de violí
Sabíem el que havia de passar
quan s'aixecà tímida i esdevingué far
i la seva llum et va omplir d'onades
que s'enfilaven més enllà de la música.
Kefas
Muy hermoso tu poema. Gracias por visitar mi blog.
ResponEliminaUn beso enorme
Un petó molt gran, Ana!
EliminaUn salt al 8. Un 9 concepte per calmar la 7 de crear. Sabent que no som 10s
ResponEliminaQue bo, Xavier! Ets molt creatiu.
EliminaNo s'han d'esborrar cap poema, perquè no li agradi a una altra persona... només si no agrada a qui l'ha escrit. Però vaja, ja està fet. I tampoc és greu.
ResponEliminaAquest espero que li agradi, a mi m'agrada molt.
A l'Eduard López també li ha agradat molt, Carme! És qui ho organitza.
EliminaBona tarda Helena. M'agradaria convidar-vos a seguir el meu Blogger. Podeu traduir del portuguès al català o al castellà. Només al traductor o al traductor amb banderes. Tot a la part dreta de Blogger.
ResponEliminahttps://viagenspelobrasilerio.blogspot.com/2020/11/parque-aterro-do-flamengo-parte-ii-rio.html?m=0
ResponEliminaGràcies, Luiz, ja ho faré servir!
EliminaNo es pot escriure a gust de tothom... sempre hi haurà alguna discrepància , per tant, feina impossible ! Sigues tu mateixa i estaràs contenta amb tu !
ResponEliminaSalut ;)
Artur,
EliminaLi vaig fer cas, tot i no estar-hi d'acord, per si de cas. Tot es pot veure de més d'un costat.
Les paraules alimenten.
ResponEliminaQuan porten vitamina B
algú pot pensar que és K
Diré la pluja frenètica d'agost
Ansietat
el seu nom obre a cops de martell
les portes del quarto rodó on conviu la llum
amb la solitud
S'escampa la pluja
i la humitat
cobreix de molsa les boques closes.
El peix llisquent com un arquet de violí
Sabíem el que havia de passar
quan s'aixecà tímida i esdevingué far
i la seva llum et va omplir d'onades
que s'enfilaven més enllà de la música.
kefas
Kefas,
EliminaJa t'ho he publicat, com pots veure. Ferrater t'inspira molt!
La creació
ResponEliminaes fa amb els estels bons
sense parar,
com és el trampolí
que em fa pujar al cel.
-M'ha inspirat el teu poema, Helena. El teu és molt original. Gràcies per compartir.
Ja tinc un altre "poema", en Relats en Català. Gràcies...
Rafael,
EliminaM'agrada molt el teu trampolí! Jo també vull pujar al cel! Ara et visito!
El de "Quina divinitat" ja te l'he comentat!
EliminaMolt bé, gràcies Helena Bonals.
ResponEliminaM'agraden els poemes de Ferrater, i m'agrada el teu poema, i la derivada que en treu del barret el mag Kefas. Una reverència admirada a tots plegats, i gràcies per amorosir amb poesia una realitat tan sovint desmanyotada! No pareu, si us plau.
ResponEliminaFerrater és una espineta que tinc clavada des de la carrera, per a mi és un repte qualsevol poema inspirat en ell!
EliminaHola Helena Bonals, el del CORONAVIRUS ja està editat...
ResponEliminaQuan vulgues i tingues temps.
Saluts...