En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 19 de juny del 2020

Lloc buit

Niporepte 296 Barcelona- Portal de  l'Àngel dins Relats en català


El carrer calla,
la música és deserta.
Lloc per al vers.


En blanc

Estar en vena
a voltes és feixuc
i alegre alhora.

Helena Bonals


El pentagrama
calla com el carrer.
Notes esperen.

Carme Rosanas


El carrer és buit,
s'hi veu una ànima
meditativa.

Olga Xirinacs

9 comentaris:

  1. Dos bons haikus, Helena. El primer genial.

    El pentagrama
    calla com el carrer.
    Notes esperen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      El teu m'ha sorprès i convençut! Que s'esperin, les notes!

      Elimina
  2. El carrer és buit,
    s'hi veu una ànima
    meditativa.
    =====================
    Una abraçada, Helena

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,

      Tots hem tingut molt de temps de meditar, darrerament.

      Ja te l'he publicat a dalt.

      Una abraçada.

      Elimina
  3. El meu haiku...

    Coronavirus...
    ens has tallat les notes,
    quina tristor!

    És un prou trist, però és així, el coronavirus ens ha tallat les notes i les venes...

    ResponElimina
  4. Entre tots aneu cosint versos, i el conjunt se n'enriqueix. Gràcies pel petit consol que porta la lírica, més encara quan l'esperit és a la intempèrie. Però la inspiració retornarà: "Sota l'or tímid d'un estel / jo esperaré el retorn fidel / del cant roent que ara declina".

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...