Com tu, Carme! Sóc crítica i dissenyadora gràfica, a més de tècnica auxiliar de biblioteca, però mai hauria cregut que serveixo per la poesia fins que no m'hi he posat. Sort que tu m'hi vas animar! I que el Jordi Dorca em va fer algun consell.
He abraçat un poema de dolces paraules S'ha enfadat amb mí perquè l'apretava massa i el sucre li regalimava entre les cames Una paraula s'ha escapat l'he volguda aturar i ara la porto clavada Es diu amor i en tinc la erra enfonsada a l'espatlla. Me la vols treure? Et pagaré una pesseta a l'avançada
Pere, Això també ho dius a tots els teus contactes? Jo n'estic d'un i no el puc haver, i sé per experiència que un altre no és milllor que cap. Em sap greu. De totes maneres aquest poema irònic no és a l'alçada dels que acostumes a fer. Crec que em mereixo alguna cosa millor...
Et poses en el poema abans que el poema entri dins teu Pot ser que et vagi gran o que es trenquin les costures perquè el poema no ets tu. Només una pell profunda que si no s'aguanta dins la teva has de deixar lliscar.
Molt Paul Celan, molt abstrús, aquest poema, Pere. Si me'l pots explicar t'ho agrairé! Almenys no té connotacions eròtiques com les dues coses que m'has enviat darrerament. Els homes que volen lligar amb mi acostumen a tenir molt "mala pata". Encara hi ha diferències, no tots sou iguals. Sobretot com més grans, "sap més el diable per vell que no per diable".
Olga, Jo encara comparo els preus d'ara amb els d'abans! És una de les coses més nobles que hi ha, morir sense una pesseta! I no pas "situar-se, fer l'amor, guanyar diners per gastar-los en fatxenderies", una frase que vaig llegir d'una introducció a Desdejuni a Can Tiffany, que m'ha quedat gravada.
Ets poeta, sense cap dubte...
ResponEliminaCom tu, Carme! Sóc crítica i dissenyadora gràfica, a més de tècnica auxiliar de biblioteca, però mai hauria cregut que serveixo per la poesia fins que no m'hi he posat. Sort que tu m'hi vas animar! I que el Jordi Dorca em va fer algun consell.
EliminaLes lletres tenen música
ResponEliminaXavier,
EliminaLes lletres tenen música, però no aquestes! Sempre sóc poc lírica.
"Ets poeta, moriràs sense una pesseta." vers premonitori per mols artistes.... ;)
ResponEliminaSalut !
Artur,
EliminaEls artistes encara, són els poetes els més pobres.
El teu poema és bellesa, encara que moriràs sense pessetes, però ho has fet possible...Un gran poema.
ResponEliminaAbraçada... i cuida't...
Rafael
Rafael,
EliminaMoltes gràcies, com sempre! M'inspiren les coses més inversemblants...
He abraçat un poema
ResponEliminade dolces paraules
S'ha enfadat amb mí
perquè l'apretava massa
i el sucre li regalimava
entre les cames
Una paraula s'ha escapat
l'he volguda aturar
i ara la porto clavada
Es diu amor
i en tinc la erra
enfonsada a l'espatlla.
Me la vols treure?
Et pagaré una pesseta a l'avançada
kefas
Pere,
EliminaAixò també ho dius a tots els teus contactes?
Jo n'estic d'un i no el puc haver, i sé per experiència que un altre no és milllor que cap. Em sap greu. De totes maneres aquest poema irònic no és a l'alçada dels que acostumes a fer. Crec que em mereixo alguna cosa millor...
Et poses en el poema
Eliminaabans que el poema entri dins teu
Pot ser que et vagi gran
o que es trenquin les costures
perquè el poema no ets tu.
Només una pell profunda
que si no s'aguanta dins la teva
has de deixar lliscar.
kefas
Molt Paul Celan, molt abstrús, aquest poema, Pere. Si me'l pots explicar t'ho agrairé! Almenys no té connotacions eròtiques com les dues coses que m'has enviat darrerament. Els homes que volen lligar amb mi acostumen a tenir molt "mala pata". Encara hi ha diferències, no tots sou iguals. Sobretot com més grans, "sap més el diable per vell que no per diable".
EliminaHola Kefas... No apretes massa el poema, perquè la erra a vore qui te la lleva, ja ja ja ja... encara que em pagues una pesseta, ja ja ja...
ResponEliminaHelena, pot semblar trist, però no és meravellós? A mi m'ho sembla.
ResponEliminaGràcies per les teves paraules, Teresa. És el que li hauria de semblar a tothom.
EliminaCertament és així, i al nostre subconscient encara hi figura la pesseta, Tants anys covada. Bona tardor i una abraçada.
ResponEliminaOlga,
EliminaJo encara comparo els preus d'ara amb els d'abans! És una de les coses més nobles que hi ha, morir sense una pesseta! I no pas "situar-se, fer l'amor, guanyar diners per gastar-los en fatxenderies", una frase que vaig llegir d'una introducció a Desdejuni a Can Tiffany, que m'ha quedat gravada.
Bona definició del que suposa ser poeta. Hi podríem afegir "patiràs pels pecats, teus i d'altres" i més coses.
ResponEliminaRamon,
EliminaNo volia allargar el poema, evidentment s'hi podrien afegir molts més versos.