Niporepte 304 dins Relats en català
Amb la tardor
ja tot és decadent,
mes jo m'hi entesto.
Helena Bonals
Dolça és l'ofrena
sobre l'altar de fusta
de fulles mortes
amb que la tardor prega
el retorn de la vida
Kefas
Amb vermell de sang seca
i amb or enrevellit
els ocres cansats
il·luminen el bosc.
Xavier Pujol
T'aferres a la tardor
encara que les fulles
es facen grogues
Rafael Molero Cruz
Fulles daurades
serven la llum
que se'ns escapa.
Carme Rosanas
Dolça és l'ofrena
ResponEliminasobre l'altar de fusta
de fulles mortes
amb que la tardor prega
el retorn de la vida
kefas
Kefas,
EliminaJo sóc de les que preguen el retorn de la vida, només espero el pas de puça.
Amb vermell de sang seca
ResponEliminai amb or enrevellit
els ocres cansats
il·luminen el bosc.
Xavier,
Eliminaaquests colors que cites alegren la tristesa de la tardor.
T'aferres a la tardor,
ResponEliminaencara que les fulles
es facen grogues.
Una inspiració molt arraigada a la tardor.
Abraçada i fins demà...
M'agrada aquest aferrar-se a la tardor, Rafael! S'assembla al meu entestar-me.
EliminaHelena esculls unes fotografies magnífiques i els versos sembla que surten de les mateixes fotografies
ResponEliminaAlfonso,
Eliminamoltíssimes gràcies! M'agrada molt d'interpretar alhora que sóc creativa.
Que la tardor inspiri aquests poemes diu molt a favor d'ella. Tot i anant cap a l'hivern genera resistència i esperança. Gràcies per uns poemes tan bonics el dia del meu sant, Helena!
ResponEliminaFelicitats, Teresa!
EliminaSí, la tardor té el seu encant...
Molt bonic el poema i també entestar-se a la tardor...
ResponEliminaFulles daurades
serven la llum
que se'ns escapa.
Carme,
Eliminales fulles daurades, com els poemes!
Una maravillosa serie de tankas, poemas breves y haikus.
ResponEliminaAunque hay varios autores habéis logrado una conexión muy interesante. No hay fisuras. Los versos de perciben integrados entre sí formando un todo coherente y armónico.
Felicitaciones
Una abraçada
Ana
Una bona galeria de poemes, inspirats per una imatge inspiradora. És clar que ens hi hem d'entestar sempre: la decadència també ens fa pensar, i jo trobo la tardor especialment bonica. I al capdavall després sempre torna a renéixer la vida, i la roda no para (individualment sí, al final es para; però globalment tot va rutllant i refent-se).
ResponElimina