AGUS Tardor a Granollers
La poesia em salva de veritat,
o és només el fet de poder dir que sóc poeta?
La forma du amb ella algun sentit,
o només serveix per amagar-me?
No ho sé, però tot i fer-me vella,
crec que mai he estat tan radiant.
Com les fulles roges a la tardor.
Helena Bonals
És el vermell
que aflora pels sentits
sang de poemes.
Kefas
La tardor t'ha inspirat molt certament. Comparació de la tardor amb la teua vida plena de poesia, encara que t'hi veus fent-te vella, ets una artista.
ResponEliminaSaluts i una abraçada.
Rafael,
EliminaArtista fins a la mort!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEstàs radiant i a la millor edat de la vida, Helena!!! Per molts anys, doncs!
ResponEliminaM'ha agradat molt la comparació amb les fulles vermelles de tardor.
Carme,
EliminaL'Edat roja de Margarit es refereix, segurament, a aquestes fulles!
Cada poema una idea, cada dia un nou color.
ResponEliminaSí, és màgic, Xavier!
EliminaDedueixo que és el teu aniversari? Felicitats, doncs! Radiant, sí, però no et veig a la tardor de la vida, eh?
ResponEliminaGemma,
EliminaNo, la Carme m'ha felicitat en general, no és el meu aniversari!
Si estar a punt de fer-ne cinquanta no és estar a la tardor de la vida...
Sempre es pot descobrir una nova bellesa en qualsevol racó, nomes s'ha de estar atent i saber mirar ... i llegir, com tu saps fer bé !
ResponEliminaSalut :)
Artur,
Eliminam'agrada molt de "llegir", és veritat!
És el vermell
ResponEliminaque aflora pels sentits
sang de poemes
kefas
kefas
Kefas,
EliminaMolt ben trobat, això de la "sang de poemes".
Doncs aquí en tens la resposta, Helena. No és el que puguis dir o que et permeti amagar-te; és que et salva.
ResponEliminaMoltes gràcies, Teresa! Feliç me'n fa un bon tros, la poesia!
EliminaPreciosos versos, Helena:
ResponEliminaLa vida es siempre joven. Lo importante es cumplir años.
Besos, abrazos y felicidad
M'agrada això que dius, Ana, que l'important és complir anys.
EliminaRadiant sempre, fent florir poesia en una primavera que encara et durarà molts anys. Els que ens atansem a l'hivern sense gaires bufandes, t'agraïm aquests versos plens de sentit. No sé si la poesia pot salvar tots els/les poetes, però segur que pot ajudar algun lector a salvar-se, almenys per un cert temps, de la intempèrie inexorable que l'aguaita. Gràcies per fer-ho possible.
ResponEliminaRamon, he après fa poc que la tardor és la reravera, la darrera primavera, però primavera encara!
Elimina