M'agrada molt aquesta imatge, Xavier. Jo he estudiat disseny gràfic, i recordo un professor dient que per a ell els regals han de ser bonics, per deformació professional.
A mi, en canvi, em costa molt de recordar els vestits i la roba. De qui sigui... la roba per a mi és una pesada obligació i no es cap gust ni cap plaer... m'agrada l'austeritat a mi també, en general...
Carme, Jo sóc molt presumida i, per a mi, això té a veure amb el meu interès pel disseny, a més de la poesia. La roba, que té molt a veure amb la bellesa artística, m'és molt important. Fins i tot en vaig fer un poema:
Se t'enduria com el vestit que la meva mare no em podia comprar i jo em vaig endur carrer avall, impotent, de petita.
Em sembla recordar aquest poema, suposo que el devies posar a algun dels teus blogs. Recordo que em va agradar molt, es una sensació que conec encara que potser no sigui amb cap peça de roba...hi ha altres coses que m,agraden.
Tot i així entenc molt bé això del disseny i la relació que té amb la roba i també, i jo també la noto, és cert que no em posaria qualsevol roba... no sé si m'he explicat prou bé abans.
Carme, Milan Kundera diu que la roba mostra la nostra personalitat, el nostre món interior, per això està en contra del nudisme que ens iguala a tots, com també passa en un camp de concentració.
Vaja, t'estranya! Doncs vol dir: exigent, estricta, rigorosa. I si ets "austera, vol dir que ets: severa, seriosa, rigorosa, puritana, etc. Una abraçada i fins a l'altra... Rafael
En poesia, per a mi la forma és tan important com el fons. L'austeritat, quan no et ve imposada per la necessitat (i menys encara per uns "men in black"), és una virtut. Conèixer-se un mateix i prendre-s'ho tot amb mesura, un doble precepte apol·lini. El poema, molt bo, Helena: m'agrada com saps trobar les relacions entre les coses, aquí hi rau la poesia!
Acostumo a pensar que -com també sol passar en la bona literatura- el vestit diu molt de la persona que el porta. A una persona austera li escau un vestit sobri, una d'expansiva s'expressa millor amb un embolcall més vistós... Potser en el teu cas, el vestit és la teva porta oberta a l'expressivitat com ho és també la poesia... No sé, potser també influeix que a la meva dona li agrada molt cosir i sempre es fa uns vestits preciosos (com ella és clar).
August, Quina sort, poder-se fer vestits! M'agradaria molt. Una vegada no tenia diners per comprar-me una peça, i me la vaig fer fer per una modista al cap d'un temps, no me la podia treure del cap. Jo crec que cadascú per on l'enfila!
L'embolcall del regal.
ResponEliminaM'agrada molt aquesta imatge, Xavier. Jo he estudiat disseny gràfic, i recordo un professor dient que per a ell els regals han de ser bonics, per deformació professional.
EliminaA mi, en canvi, em costa molt de recordar els vestits i la roba. De qui sigui... la roba per a mi és una pesada obligació i no es cap gust ni cap plaer... m'agrada l'austeritat a mi també, en general...
ResponEliminaCarme,
EliminaJo sóc molt presumida i, per a mi, això té a veure amb el meu interès pel disseny, a més de la poesia. La roba, que té molt a veure amb la bellesa artística, m'és molt important. Fins i tot en vaig fer un poema:
Se t'enduria
com el vestit
que la meva mare
no em podia comprar
i jo em vaig endur
carrer avall,
impotent, de petita.
Em sembla recordar aquest poema, suposo que el devies posar a algun dels teus blogs. Recordo que em va agradar molt, es una sensació que conec encara que potser no sigui amb cap peça de roba...hi ha altres coses que m,agraden.
EliminaTot i així entenc molt bé això del disseny i la relació que té amb la roba i també, i jo també la noto, és cert que no em posaria qualsevol roba... no sé si m'he explicat prou bé abans.
Carme,
EliminaMilan Kundera diu que la roba mostra la nostra personalitat, el nostre món interior, per això està en contra del nudisme que ens iguala a tots, com també passa en un camp de concentració.
El vestit per a tu és important, tal volta perquè et sent més severa i et sent més tu, amb llibertat.
ResponEliminaRafael,
Eliminadisculpa, què vol dir "severa"?
Vaja, t'estranya! Doncs vol dir: exigent, estricta, rigorosa.
EliminaI si ets "austera, vol dir que ets: severa, seriosa, rigorosa, puritana, etc.
Una abraçada i fins a l'altra...
Rafael
Sóc tot això que dius i més, Rafael!
EliminaEn poesia, per a mi la forma és tan important com el fons. L'austeritat, quan no et ve imposada per la necessitat (i menys encara per uns "men in black"), és una virtut. Conèixer-se un mateix i prendre-s'ho tot amb mesura, un doble precepte apol·lini. El poema, molt bo, Helena: m'agrada com saps trobar les relacions entre les coses, aquí hi rau la poesia!
ResponEliminaRamon,
Eliminael més ben trobat seria el títol del poema!
Acostumo a pensar que -com també sol passar en la bona literatura- el vestit diu molt de la persona que el porta. A una persona austera li escau un vestit sobri, una d'expansiva s'expressa millor amb un embolcall més vistós... Potser en el teu cas, el vestit és la teva porta oberta a l'expressivitat com ho és també la poesia...
ResponEliminaNo sé, potser també influeix que a la meva dona li agrada molt cosir i sempre es fa uns vestits preciosos (com ella és clar).
August,
EliminaQuina sort, poder-se fer vestits! M'agradaria molt. Una vegada no tenia diners per comprar-me una peça, i me la vaig fer fer per una modista al cap d'un temps, no me la podia treure del cap.
Jo crec que cadascú per on l'enfila!