 |
| JUANJO, Conèixer Granollers dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
Per tocar el cel,
abans hauràs d'haver fet
voltes i voltes darrere
la idea més senzilla.
Per connotació,
quan menys te l’esperes,
entre vigília i son.
La prosa t'aclapara,
la poesia et deslliura.
La poesia d'estiu és refrescant.
ResponEliminaEl teu comentari també, Xavier!
EliminaDeslliurem-nos, doncs!
ResponEliminaCarme,
EliminaPer això serveix la poesia, entre d'altres coses.
Entre la prosa i la poesia està la idea més senzilla per a tocar i deslliurar-te. Molt original i a la vegada molt futurista.
ResponEliminaRafael,
Eliminam'agrada que diguis que soc futurista! L'art s'anticipa a la vida...
"Que la inspiració m'enganxi treballant", diu que deia un pintor. Per tocar el cel de l'art, cal treballar les idees, torturar la sintaxi i la semàntica, ratllar fulls, reescriure'ls i estripar-los... Però quan menys t'ho esperes, "és quan dormo que hi veig clar", i aleshores, no badem! A escriure (o a compondre, o a pintar). Que la poesia deslliura ho comparteixo, però una prosa ben treballada també té el seu què. Tu no paris! Gràcies!
ResponEliminaRamon,
EliminaAquest és un poema més dels meus que parlen de la mateixa poesia, també de quan faig dissenys.
Hi estic molt d'acord, Helena. Moltes voltes s'han de donar perquè arribin les paraules i la forma de dir-les.
ResponEliminaTeresa,
EliminaOscar Wilde deia que cal tenir alguna cosa a dir, i dir-la.
Hola Helena, et comente que en aquest bloc, està la lletra un poquet xicoteta i no es pot llegir molt bé, totes les respostes que hi ha. He d'estar a poc a poc fixant-me en la lectura. Podria ser fer-se més gran el tipus de lletra per a llegir-les millor? Gràcies si em dius alguna cosa al respecte.
ResponEliminaAh, sí, i si vols llegir alguna cosa, ja en tinc un nou relat en el meu bloc de RELATS EN CATALÀ.
Salutacions i una abraçada. Rafael Molero Cruz
Rafael,
EliminaJa he ampliat la mida en aquesta entrada. A veure si me'n recordo la propera!
Quan pugui et llegeixo.