 |
| KANDINSKY, Vasili Les petites alegries 1913 |
La lluna del futur
només és un reflex fugisser
del sol del passat.
Però omple tant...
T'he vist només dues vegades,
com diuen que Dante veié Beatriu,
però el que ressona en mi
son les teves paraules,
tan escadusseres
com inspirades.
No és veritat, que un altre
millor que no cap.
L'experiència no serveix de res
per als que tenen vida interior.
Tenir vida interior és alegria. Fem camí en l'univers com el sol i la lluna.
ResponEliminaSalutacions...
Rafael,
EliminaNo sé què faria sense vida interior!
Es important "el què queda" , desprès d'un viatge !
ResponEliminaBon estiu :)
El que queda del dia, Artur.
EliminaBon estiu!
M'agrada Helena. A la fin passat, present i futur tot és un tancat en nosaltres mateixos.
ResponEliminaAlfonso,
EliminaPaul Auster deia que el sol és el passat, la terra el present, i la lluna el futur. M'he fet meves les seves paraules!
Fins i tot en minvant la lluna és bella.
ResponEliminaI tant que sí, Xavier! Però la lluna plena és massa!
EliminaExperiències i vida interior tampoc són incompatibles...més aviat les trobo complementàries. Però cadascú hi viu a la seva manera.
ResponEliminaCarme,
EliminaEl que vull dir és que per a mi les idees són per sobre dels sentits, si no hi ha un a piori ja pots anar fent, que mai no t'enamoraràs.