AGUS Larus ridibundus dins Associació Fotogràfica Jaume Oller
T'estimaré fins a la mort,
després de l'instant que amb les ales
em vas fer sortir a la superfície,
però no em demanis res més.
Jo sóc aigua que et reflecteix,
i que va sempre més enllà, i prou.
Estimar tota la vida. Així mateix.
ResponEliminaXavier,
EliminaJo m'estimo més l'art! Cadascú per on l'enfila...
M'agrada molt això de ser l'aigua que reflecteix, m'hi sento identificada jo també. L'aigua ho reflecteix tot, a vegades, o res, altres vegades, com si es tanqués en ella mateixa. Fa rumiar... aquest tot o res.
ResponEliminaCarme,
Eliminal'aigua, com la lluna, sempre reflectint aquell qui estimes.
Lliure seràs
ResponEliminasi abandones els rems
sobre l’aigua
i no estimes res més
que no siguin mirades
kefas
Kefas,
EliminaLliure ets si travesses la realitat sobre un pont, però això és terrible, igualment.
Helena, no em sembla que sigui poc ser aigua que el reflecteixi. Necessitaríem sempre un mirall de l'ànima per no confondre'ns amb allò que ens pensem ser.
ResponEliminaTeresa,
ResponEliminaJo reflecteixo de tant que admiro. Abans al meu blog, al perfil complet, hi havia la meva frase "Provo de reflectir la llum del sol com ho fa la lluna". Els de blogger la van eliminar, no sé com.
Caram! Doncs no sé de què et poden acusar. Has provat de tornar-la a posar?
EliminaEstá bien eso de sentirnos aves y hacer de nuestros vuelos reflejos. Amar hasta la muerte es una bella pero esforzada idea: nunca con la muerte ni más allá de la muerte. Sería caer en la trampa de esta.
ResponEliminaFackel,
EliminaAixò de fer el bé sense donar-se vaig llegir que ho feia Goethe, i, igual com estimar fins a la mort, em sembla molt ben trobat.
Estimar més enllà del que tens, perquè la mort ho separa tot. Estimes .. perquè et aigua transparent i aquesta torna l'amor.
ResponEliminaUna poesia molt bonica...
Rafael,
Eliminaaquest poema és fruit de dir el que em surt de l'ànima, i fer-ho artificialment amb aquesta imatge, que en principi no l'havia associat amb el que pensava dir. És que les interpretacions d'una foto són tantes sempre!
Una declaración de amor preciosa, Helena.
ResponEliminaUna belleza en forma y contenido.
Una abraçada
Ana
Ana,
Eliminamoltíssimes gràcies! Cadascú estima per on l'enfila!
Una excel·lent expressió de moment definitiu. N'has fet ua bona síntesi. Que siguis semre feliç escrivint, Helena. Una abraçada.
ResponEliminaOlga,
EliminaSempre escric sobre el mateix, però és veritat que en aquest cas hi he reeixit.
Escriure és la segona residència del paradís de la infantesa.
Una abraçada!
Veig el reflex, més com esclau involuntari que com estimat, tot i que hi han amors irresistibles...
ResponEliminaSalut ;)
Artur,
EliminaMargarit diu que tenir algú a qui estimar és com per a un gos tenir amo...
Reflectir la llum del sol igual com fa la lluna... Quina imatge més bonica! La lluna ja és màgica en si, enamora i fa moure la marea... I això que tan sols es limita a reflectir la claror d'algú altre més gran. I a sobre, anar més enllà... és clar que no es pot demanar més! Molt bon poema, Helena.
ResponEliminaRamon,
Eliminadoncs, sí, no es pot demanar més!