Jo no cerco, trobo en trobar.
Jo no invento, observo.
Tampoc pateixo, només glateixo.
Et necessito i no et necessito.
Helena Bonals
Tinc a l'abast la neu que puc trobar.
En mig de la blancor estels hi observo.
Batega el cor i amb ell glateixo.
Serà per la raó que et necessito.
qui sap si...
Nada llega porque sí, aunque lo parezca. Tal vez encontramos porque sin darnos cuenta hemos buscado. Tal vez observamos porque nos hemos detenido y eso ya es una propuesta. Necesitar y no necesitar están siempre en conflicto, según y para qué. Incluso con otro individuo es un tira y afloja.
ResponEliminaTampoc pateixo, només glateixo. Sinceramente, esta frase no la interpreto. Haz algo por remediarlo.
Fackel,
EliminaCerquem de forma conscient, trobem amb l'inconscient, amb la memòria involuntària. Aquest poema és un mig plagi, el primer vers l'he tret de Picasso, que deia "Jo no busco, trobo". El segon de la pel·lícula La família d'Ettore Scola, on un professor de literatura deia que és més difícil d'observar que no d'inventar. El tercer, que dius que no saps interpretar, és el que li deia la Mahalta a Màrius Torres: "No em feies patir, em feies glatir". Glatir vol dir "Estar algú inquiet i agitat per la necessitat de tenir una cosa que és prohibida o feta gruar". El darrer vers prové de Leonard Cohen: "I need you, I don't need you", dins Chelsea Hotel.
També Thomas Mann s'inspirava en Plutarc a La mort a Venècia per al millor passatge d'aquest llibre! Recordo que deia també que millor no explicar d'on ens vénen les idees, però jo sóc així de sincera!
Darrerament no he tingut temps de llegir-te, em sap greu.
Hola, Helena: Un poema que dona per a pensar. Realment no ho entenc prou bé, tot el poema. Si la foto t'ha inspirat aquests versos, són una mica surrealistes. Això d'"Et necessito i no et necessito", no sé com interpretar-lo.
ResponEliminaDe totes maneres és molt bon poema, Helena.
Que passes bons dies i quan torne ja me'n diràs coses, què vol dir aquest poema.
Cordialment.
Rafael
Rafael,
EliminaLa foto en aquest cas només és decorativa, la Carme no sé per què la va posar al seu blog.
""Et necessito i no et necessito" és perquè l'únic que desitjo quan estic enamorada és de veure l'altra persona. Em costa d'anar més enllà.
Aquest poema que t'agrada és la continuació de dos poemes que enllaço a dalt.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEts incombustible, qui sap si..., ja te l'he publicat a dalt.
EliminaEm fa molta gràcia que pels dos comentadors que han passat per aquí absn que jo, aquesta frase "et necessito i no et necessito" sigui o bé difícilment comprensible o bé un estira i arronsa. Una mostra de com som de diferents les persones i com vivim cada cosa de maneres tan diverses i fins i tot contràries. per a mi no és ni un estira i arronsa ni una frase contradictòria: és un fet, és un assoliment, és un lloc (dins de l'amor) on fa bo de ser. És una joia.
ResponEliminaJa te l'he comentat al meu blog, no cal repetir-me.
La fotografia em va semblar una bona metàfora del meu poema: el cos, la pell i l'ànima. El cos seria l'arbust sencer, la pell la part més visible i concreta que són les estrelles (els fruits de la planta) i el núvol seria l'ànima (no estic segura de si aquest núvol forma part de la llavo, però crec que sí). En aquest cas i contràriament al que faig sempre, primer va ser el poema i després la imatge.
És una joia, sí, Carme, d'anar sempre per la tangent, pel fil del ganivet. Necessitant i alhora no necessitant, deixant lliure l'altre.
EliminaAssegut estic. Llegint i aprenent.
ResponEliminaI aplaudint.
Moltes gràcies, Xavier!
EliminaAplaudiments per tots i totes!.
ResponEliminaCom en Xavier, vaig aprenent.
Aferradetes, Helena.
Moltes gràcies, sa lluna!
EliminaA mi m'ha agradat el poema, ja abans que expliquessis la procedència de cada vers. M'havia agradat l'antítesi "patir-glatir" (i admeto que no n'havia identificat l'origen en les 'Cartes a Mahalta' entre Màrius Torres i Mercè Figueras, tot i que tu ja ho havies comentat fa temps al teu bloc "L'eco se sent"). I el vers de Cohen "et necessito i no et necessito" l'entenc perfectament. El poema de Qui sap si també m'agrada.
ResponEliminaRamon,
EliminaPer ser un poema improvisat, estic contenta que us agradi tant!
El millor ho trobes, quan no ho busques !! Sembla una contradicció, però és aixi de simple...
ResponEliminaSalut ;)
Les millors coses passen quan menys les esperes, Artur! Això de "trobo en trobar" és el que és més ben trobat de tot el meu poema, en aquest sentit.
EliminaUn poema para pensar, Helena:
ResponEliminaPor lo que veo hay una intertextualidad al haber tomado frases de aquí y de allá.
Me ha gustado mucho el resultado final.
Un beso enorme
Ana,
Eliminales frases s'escauen molt bé a mi, les he fet meves.
Moltes gràcies!
Helena, et veig temperada en tot menys en el cor que et fa bategar aquest "tu" a qui dirigeixes el poema. Sempre partint del que dius en els versos, eh?
ResponEliminaTeresa,
Eliminaaixò que dius és com el que em passa amb això: sóc molt austera en tot menys en la roba. D'aquesta manera, sóc molt continguda, reflexiva i entenimentada, que em diu justament la persona a qui dirigeixo el poema, però amb un punt d'intemperància, que dius tu. És com l'elegància, la màxima senzillesa amb un toc de sofisticació.