JUANJO Sortida de sol
Allò que t’enlluerna,
sempre és millor que no del tot.
Que les reserves que t’atenallen
són les mateixes que t’alliberen,
i l’encegament el cerques
amb una vena als ulls.
Per cada raig de sol,
un núvol que t’ajudi
a retenir-lo amb tu.
Un poema que descriu miss Univers.
ResponEliminaCom a mínim aquest astre és la miss del nostre petit univers.
Xavier,
EliminaJo crec que miss Univers és la lluna.
Molt ben explicat, molt poètic i molt profund aquest sí, però no (o no del tot).
ResponEliminaCarme,
EliminaA mi m'agraden les coses contingudes, no pas les exuberants.
Luces y sombras
ResponEliminacombaten por la vida.
Deslumbramientos.
Això de les llums i les ombres en relació amb aquesta imatge m'agrada molt, Fackel.
EliminaCada cop m'enlluernen menys les coses, potser perquè més tard m'han decebut força... En aquest aspecte, estic continguda.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Això que dius és veritat, sa lluna.
EliminaLa contenció i la mesura, poden ser un mèrit també !
ResponEliminaSalut i bon Nadal !!
Artur,
EliminaEm diuen que sóc reflexiva i entenimentada!
Que mai no arribem a posseir del tot allò que anhelem, que ens quedi un bri de desig per la il·lusió i que ens esforcem per aconseguir el somni.
ResponEliminaHas fet una gran reflexió, Helena!
Et desitjo (desig que, en aquest cas, voldria aconseguir sencer) bon Nadal i t'envio una abraçada!
La gran reflexió és la teva, Teresa!
EliminaEstic amb grip, per això no contestava.
Bones festes i bon any nou!
Tot amb mesura, res en excés, diuen que deia Apol·lo a Delfos. Està molt bé no deixar-se mai enlluernar del tot, perquè sempre tinguis un racó d'ombra on deixar reposar les ninetes. M'agrada això que el núvol t'ajudi a retenir el raig de sol. Com de costum, un poema que fa pensar. Bones festes i bon any!
ResponEliminaRamon,
EliminaEl núvol seria com la metàfora que amaga i mostra alhora el món dins el poema.
Una vena als ulls: sang, capil·lars i vista.
ResponEliminaMassa hermètic per a mi, cantireta!
Elimina